A la Sala de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona ahir al vespre vàrem gaudir de valent escoltant un rejovenit Cotarelo tunejat de Cibercrític on va dibuixar el paisatge d’un país en eterna anomalia.

Citació

a través de A la Sala de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona ahir al vespre vàrem gaudir de valent escoltant un rejovenit Cotarelo tunejat de Cibercrític on va dibuixar el paisatge d’un país en eterna anomalia.

Un viatge singular.

_MG_8791Un viatge singular.
Quan els sentiments i les imatges es donen la mà, el resultat pot ser colpidor i tal volta entranyable.
Irene Valle Guillen ens va presentar un treball on dibuixava la traça del temps reflectida en la seva àvia Pilar.
Ens va mostrar un renéixer en una persona que s’estava fonent en les ombres. Un relat magnífic en contingut i formes, i que Irene Valle va exposar amb fermesa en la seva ponència malgrat la coincidència amb l’enterrament del seu avi. Parella de Pilar.
Aquest treball va ser escollit junt amb d’altres per una exposició en un espai lúdic de la universitat.
Just davant les màquines del cafè on els alumnes relaxen muscles i sentiments, presentàvem un estímul nou. Conviure amb realitats properes i expressades pels companys.
Pilar va iniciar un nou viatge i ens sorprenia amb la seva visita.

FullSizeRender-1

Amb Pilar, espléndida al Tecnocampus.

Aquell matí em fonia en una abraçada amb Pilar i la seva família. Era un premi com a professor que estima els valors i els afectes per damunt de la tècnica.
Aquesta setmana a Igualada, amb motiu de FINEART, una mostra fotogràfica de gran nivell, l’exposició que va néixer amb sentit itinerant, va “fer ressorgir de bell nou l’esperit de viure reflectit en la mirada de Pilar”, que va acudir puntualment a la mostra.

66f99a5d-67c1-43bf-889e-00ac63d269d5

Pilar i Irene a FINEART

Aquest article el dedico a Pilar, a Irene i els pares, però molt especialment als companys de professorat en especial a Cristòfol Casanovas i en Carles Paul per fer-ho possible.
També voldria que fos un exemple d’actitud i respecte pels alumnes de fotografia documental al Tecnocampus de Mataró,on impartim tècniques i mètodes per parlar amb imatges, però sense oblidar els sentiments.

Fineart

Captura de pantalla 2018-03-07 a las 20.18.58.jpg

 

Lluis Brunet. “traficant d’imatges i ètica”

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.10.12

autoretrat analògic amb doble exposició

Sovint volem definir estils, formes de treballar, o simplement d’anar per la vida de persones que coneixem o creiem conèixer. A l’aula amb els alumnes o en la tertúlia d’amics tots grillats per una passió en comú com és la fotografia trenem records i destil·lem el passat tot creant paral·lelismes per il·lustrar un present que tal volta ens portarà al futur.
En aquest món de fanàtics tècnics i d’artesans capaços de guiar la llum a través d’imatges efímeres he conegut peces cabdals i característiques. 
“En un temps passat però no tant com per indexar-lo en la prehistòria hi havien uns homes denominats retratistes o fotògrafs que miraven el món de cap per vall a través d’un vidre esmerilat.”

snt

Lluis Brunet vist per Joan Safont.

Eren capaços d’interpretar la realitat o capgirar-la amb aquell instrument batejat com a banc òptic.

brunetbyn

Els ulls d’en Lluís Brunet llegeixen el present i sospesen el futur mentre es mimetitza en la mirada popular, el pòsit dels anys temperen la reflexió i fa que les seves imatges prenguin força i coherència.

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.12.19
A Sabadell vaig descobrir un enigmàtic druida mimetitzat darrere una barba roja i un posat hippy. Lluís Brunet era un avençat en el temps i fusionava imatges en una sola placa amb més facilitat que molts col·legues ho fan ara a través del Photoshop.
L’he anat seguint des de la distància i el respecte que em mereix com a professional i hem coincidit en feines per clients comuns on mai l’he vist com a competidor sinó com a tenir l’oportunitat de compartir un espai on cabíem tots dos.Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.12.16
En el camp de la publicitat , en el retrat, en fotografia arquitectònica, Lluís Brunet és un referent a tenir en compte i digne de formar part dels personatges que han escrit la història del nostre país. 
Si en Perret va ser per a molts un pare en el bodegó publicitari per la capacitat d’il·luminar amb precisió de bisturí, li va sorgir un deixeble, ens hi fa pensar.

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.13.27

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.12.49

Analógic sense retocs posteriors.

Amb el pas dels anys i l’evolució de l’ofici i la involució en el món digital, ambdós hem traçat camins paral·lels tant en l’àmbit professional con en el formatiu i és des de fa uns anys just en el primer referèndum a Arenys de Munt vàrem començar a coincidir.
Parlar amb ell és un exercici constant que mou el muscle del somriure i enforteix la capacitat de respondre al mots encreuats amb què dibuixa els seus comentaris.
Aquest dijous vinent l’he convidat a impartir una lliçó magistral en una de les meves classes a la universitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

llb1

llb_00931_104_llb3001

O llb_00283_063_2013

a la platja de Banyuls amb en Jordi Cuixart i la Muriel Casals

O llb_00283_015.jpg

Banyuls de la Marenda del dia que varem anar a dinar a casa de la Teresa Rebull 

O_LLB9720 copia
M’agradaria que els qui creuen que el seu camí professional passa per la fotografia, coneguessin de primera mà, un bon home, un gran fotògraf i un notari del moment present del nostre país.

Narrativa gràfica d’Eduard Huertos.

e2Narrativa gràfica d’Eduard Huertos.
Deixar-se engolir per l’obra de l’Eduard Huertos és cavalcar en la cal·ligrafia dels sentits i la passió per la tècnica. En un marc incomparable del collegi d’aparelladors de Mataró hem pogut gaudir d’una mostra individual d aquest autor minuciós en el dibuix en la seva etapa realista i punyent en aquesta on l’abstracció i la composició es fonen.
Parlar de l’Eduard és parlar d’una noble entrega en tot el que fa i que defineix la seva línia personal i que en quatre ratlles ens explica.

e3

L’any 1959 uns quants joves que acabàvem els estudi d’Art a l’Escola d’Arts i oficis de Mataró, vàrem fer una exposició col·lectiva on predominava l’abstracció com a medi d’expressió artística. Va constituir un gran escàndol ciutadà, ja que no era “normal” que gent jove, fos agosarada i “profanés” el Museu Municipal, amb temes pictòrics en prou feines tolerats a artistes consagrats a l’estranger. D’a les hores en ça que he conreat l’abstracció com la forma preferida per comunicar els meus sentiments artístics.

Això no treu, que quan viatjo, m’emporti unes aquarel·les i un bloc per pintar edificis i paisatges dels llocs visitats. També m’agrada dibuixar figura, retrats, còmics, etc. Però quan vull expressar-me amb total llibertat, retorno a l’abstracció que m’obliga a crear l’obra des de cero. A vegades amb fatiga però sempre amb la il·lusió de fer una cosa totalment meva.

Respecto aquells artistes que amb la seva obra volem comunicar idees polítiques i socials o qualsevol d’altres. Però jo els compromisos els he pres en l’àmbit de la política militant en organitzacions. Per mi, en l’art, el que preval es la impressió visual estètica.

Els artistes joves d’ara van per altres camins que jo no seguiré. No passa res. Els observo amb respecte. Mentre tant, jo faig el que m’agrada.

Eduard Huertos

e1Una exposició un pèl enrogida per l’emmoquetat de la sala però que sens dubte ens transporta al màgic món del gravat en què l’Eduard es mou amb tanta desimboltura i on la seva tenacitat es veu reflectida.
La traça de la vida en paral·lel d’un artista local que mereix tenir en compte i seguir-ne l evolució!.

_34a0118e4