Néixer estimant la natura.Entrevistem a Anna Costa. Estudiant de biologia

Entrevistem a Anna Costa. Estudiant de biologia_MG_2324
Sovint en les aules de fotografia documental ens preguntem el perquè de la decisió per aprendre aquest tipus de disciplina. Sigui qualsevol el camp en què es desenvolupa, el treball d’investigació o documentació, és vital per obtenir un resultat que sigui d’interès pels qui siguin els receptors.
Hi ha milers de fotògrafs de natura, molts i molt bons que veuen premiats els seus treballs en certàmens nacionals i internacionals de fotografia. M’he guerrejat en aquest àmbit al costat d’ells i de cada un n’he après molt. M’he sentit orfe de coneixements sobre les espècies a les quals m’acostava i del comportament per a fer-ho sense envair el seu espai. He tingut la sort de viatjar amb biòlegs i metges que veien l’accent de cada fotografia, en la seva característica que la diferenciava de les altres i que m’ajudava a classificar-les correctament.
Fa quasi vint anys vaig conèixer l’Anna i la Jùlia, bé concretament a dues germanes bessones que de molt menudes reconeixien els sons dels ocells amb una facilitat exquisida. Amb el temps he sabut que allò que podia ser un fet casual ha esdevingut una fal·lera per conèixer, estudiar i viure en el medi natural de la forma més interessant, que és la biologia.
L’Anna té la edad dels alumnes que estudien amb mi a la universitat i un dia, li vaig proposar de venir a una de les classes com a col·laboradora.
Creia que si aconseguia que ella respongués a una bateria de preguntes sobre les seves inquietuds i com es movia en el camp fotogràfic per documentar el treball, crearíem un marc fantàstic per establir criteris que s’emmirallen en el respecte per la natura i els qui hi habiten. Tanmateix els qui potser només veuen en la fotografia una eina per captar la part bella podrien entendre de forma senzilla i directe de la necessitat d’un estudi previ que és la que fa que realment es pugui anomenar “documentalista”.

Amb aquest proposi’t i de comú acord va acceptar que li fes aquesta entrevista que il·lustrarà la propera classe de fotografia sobre natura.

Anna, reconec que poc joves tenen la teva capacitat per assimilar i aprofundir en l’estudi del medi ambient i dels qui conviuen amb nosaltres.
Coneixent el teu pare des de fa temps, entenc que ell és el qui t’ha apropat i facilitat poder submergir-te en aquest món apassionant, malgrat l’interès a estudiar-ho i voler fer d’això la teva vida professional és cosa totalment teva.
De menuda recordo com reconeixies els cants dels ocells amb la mateixa facilitat que distingies els bolets en caminar pels boscos. Més tard he pogut veure les fotografies que captes amb el teu equip i que entreveuen una mirada des del respecte i la curiositat tan necessària com l’objectivitat amb què n’esculls els hàbitats que dibuixen l’entorn més proper de cada espècie.
Com a testimoni de la realitat i com a professor de fotografia documental a la universitat, sovint parlo del valor afegit que té la indexació i referenciació en cada imatge. Conèixer aquests, no és cosa de matisos, si més no una labor de recerca que facilita millorar aquest bis a bis que molts volem mantenir amb una natura cada cop més malmesa i desconeguda, malgrat per esnobisme o per etiquetes de moda, tot-hom es qualifica de protector.
Aquest és el motiu que m’empeny a demanar-te que descriguis els motius del teu interès i la viabilitat que veus en el teu futur professional.

image00007
Joan, no podria estar més d’acord amb el que dius. Cal conèixer el nostre entorn, cal saber quins altres organismes hi viuen, quines relacions s’estableixen als ecosistemes que ens envolten. Tot això ho hem conèixer i estimar per poder veure el seu gran valor. No el seu valor econòmic, no…Quan la societat, el govern, deixi de buscar exclusivament un benefici és quan podrem fer un pas endavant i veure la riquesa, la felicitat que tot això aporta. I qui no ho sàpiga veure que simplement es doni compte que no som qui per destruir el que no és nostre o diré més, casa nostra.

Com bé dius, des de petita que tinc una gran admiració per la natura i a l’anar creixent, ha esdevingut la meva gran passió fins a tal punt que vull dedicar-m’hi professionalment. I m’atreviria a dir que molts fotògrafs també compartiu hobby i professió; són feines que requereixen tantes ganes i paciència que per fer-les bé cal que t’agradi, que hi creguis._MG_2280

Estic estudiant la carrera de biologia. Vull aprendre a observar el que passa als ecosistemes, aprendre a fixar-me en els detalls que caracteritzen les espècies vegetals i animals, a veure com s’organitzen les poblacions no humanes, com es comporten…I amb tots aquests coneixements espero un dia poder ajudar a protegir-los i fer veure a més gent perquè cal fer-ho. A més, la fotografia ha esdevingut, per a mi, una eina i una excusa per capturar allò que veig, des de exemplars bellíssims fins a relacions més complexes entre animals que ens costa descriure en paraules._MG_3081

Jo dic que ja sé que no em faré rica treballant en aquest àmbit, només cal veure el poc que s’inverteix en investigació; però, no se si de forma ingènua, almenys sé que ningú em podrà treure l’haver estudiat i treballar en el que més m’agrada.CABIROL'

Vivim en un país poc avesat al respecte pels animals, només cal viatjar una mica per veure com en altres països aquests es deixen veure molt més a prop i quasi tocar. És qüestió de cultura però és la punyetera realitat.
¿quins referents tens en altres persones que s’hi hagi de ple a aquest ofici? Enumera’n algun.

La primera persona que em ve al cap sempre que escolto la paraula referent o ídol és la famosa Jane Goodall. Una magnífica dona científica que ha dedicat la seva vida a l’estudi i a la conservació dels ximpanzés.

AP00026_1

Jane Goodall.

Gràcies a les seves revolucionaries publicacions, fa més de 50 anys, la societat va començar a obrir els ulls per veure que els animals també són intel·ligents i tenen emocions; que al cap i a la fi, no som tan diferents. Amb programes d’educació i sensibilització, ha fet arribar aquesta informació a tot el món i així, s’ha convertit en un referent mundial en el camp de la investigació científica i la lluita per un món més just i sostenible.

A banda de persones famoses, persones més properes com biòlegs i professors que he conegut i que per a mi han esdevingut models a seguir. Referents per la passió que posen en allò que fan, per treballar amb positivisme i sobretot, per les ganes de transmetre als altres els seus coneixements; parlar-hi em dóna els ànims que necessito per començar amb forces la meva carrera científica._MG_0413 bw

Les teves fotografies mostren sensibilitat. ¿Creus que precises un aprenentatge específic per millorar?. ¿De quin disposes actualment? 

Definitivament. Sempre es pot millorar i sempre hi ha noves coses per aprendre. Però especialment jo, pel que fa a fotografia no en sé gens. I és que amb els mòbils i les càmeres actuals tots pensem que som petits fotògrafs. És una autocrítica i haig de dir que el fet de tenir una càmera a mà en tot moment té moltes avantatges. Però a mesura que he anat entrant al món de la fotografia, he vist que no és totalment així i que hi ha una tendència a subestimar-la. La fotografia va molt més enllà de capturar un instant concret; inclou un procés de meditació, de saber què es vol fotografiar, quan i on, per tal d’estar preparat en el moment idoni. I també de saber interpretar allò que s’està fotografiant, perquè si no ho entén el que fa la foto no podem pretendre que ho entengui la resta. Tot i que això és més utòpic…hi ha tantes coses que no entenem.cavalls i anna

Jo tot just estic començant; fa poc més d’un any vaig veure que a casa teníem un bon equip de fotografia i ràpidament em vaig donar compte que si aprenia a fer-lo servir podria capturar alguns moments màgics dels que vivia a la natura. El que més m’agrada és fotografiar i observar manades de cavalls, cada vegada els vaig entenent més.

Vaig fer un curs d’iniciació de 30 hores que m’ha permès començar a utilitzar el mètode manual i que realment és clau per aconseguir les fotografies desitjades. Un exemple molt senzill, aprendre a regular la velocitat d’obturació ja és un gran pas per evitar les fotografies d’animals borroses! Tot i així, encara em trobo amb que puc aprofitar una bona foto de cada 50 que faig. _MG_3201Vull aprendre més, més tècniques de control de llum, d’enfoc més precís, fins i tot haig d’aprendre a fer fotografies amb molt poca llum perquè és un dels problemes més grans que tinc, que la millor hora per veure animals és quan comença a sortir el sol o es comença a fer fosc…

 

¿Et mimetitzes per acostar-te més? (vull dir si creus que cal anar disfressat de guerriller per observar els animals? Sé que és una pregunta capciosa però sovint viatjo amb fotògrafs que sembla vulguin envair l’enemic.

M’ho imagino! Potser sí que ho faig en certa manera. No diria mimetitzar-me però sí passar desapercebuda. M’ho han inculcat des de petita i veig bastant clar que és important portar roba de colors neutres a l’anar pel bosc. Sobretot si la nostra intenció és que no ens vegin els animals o que si ens veuen, no desconfiïn massa. D’aquesta manera tindrem més possibilitats de veure el seu comportament salvatge.

També haig de dir que m’agrada prioritzar la roba còmoda! I que depèn bastant de la situació. A l’anar a fotografiar cavalls, per exemple, ja em va bé que em vegin perquè mostrin més interès i s’acostin.

fls
¿Prens notes? ¿dibuixes? ¿si trobes algun animal ferit, saps com guarir-lo?
Si el trobes mort, ¿intentes saber la causa?

En funció de la situació. Quan vaig pel meu compte, al camp mateix no ho faig mai. La veritat és que entre la càmera i els binocles ja em distrec molt i sempre se m’acaba fent tard! Em recomanaries fer-ho?

Fa un temps, vaig parlar amb un pescador de Llançà i em va explicar que des de feia potser uns 10 anys, intentava identificar i s’anava apuntant tots els cetacis que veia a alta mar. Vaig pensar en la satisfacció que devia sentir en veure tantes dades recopilades, així que vaig decidir fer quelcom semblant. A l’arribar a casa, apunto allò que he vist i aquelles coses que més m’han cridat l’atenció i busco aquelles que m’han generat algun dubte. Ho faig sobretot amb mamífers, la meva debilitat, i així vaig esbrinant pel meu compte algunes cosetes com que els cabirols solen anar en grups de 3 i els isards en grups més grans, quan estan més actives les marmotes, on és més freqüent cada espècie, com actuen en certes situacions, etc.marmota_closeup 2

Òbviament és diferent si vaig d’aprenent. Quan sortim al camp amb el professor de botànica o en algun altre cas amb algun biòleg, aleshores omplo pàgines i pàgines.

Dibuixar…Ho trobo essencial en l’observació de la natura i t’haig de dir que ho faig molt poc. Se’m dóna tan malament! Així que si dibuixo, és sobretot a la universitat per remarcar els aspectes importants d’una planta o d’algun organisme.


¿quin programa utilitzes per indexar les fotos?
¿fas servir tags per etiquetar-les?

Aquí és quan es veu que només sóc una aficionada i que de moment m’he trobat amb pocs problemes, perquè a més, no tinc una gran quantitat d’imatges. Simplement organitzo les fotos en carpetes, de manera que el que queda anomenat no són les imatges sinó les carpetes. Començo amb la data invertida perquè s’ordenin cronològicament i aleshores hi escric un parell d’aspectes que em permeten descriure aquelles imatges. Potser el lloc, un camp en concret, els animals fotografiats, quina manada de cavalls era…I realment, no m’he trobat amb la necessitat de tenir-les completament localitzades perquè acabo utilitzant molt poques de les imatges que faig; algunes les penjo a un blog de fotografia o altres les porto a imprimir. Amb la de bons fotògrafs que hi ha, també penso que amb les meves fotos no puc fer gaire impacte._MG_2012 retoc

De totes maneres, he après a utilitzar millors mètodes quan m’he trobat en situacions en què realment era important la bona organització. Un exemple seria quan vaig col·laborar en un estudi dofí mular, on la forma d’estudiar les poblacions era mitjançant foto-identificació de les aletes dorsals. Aleshores, en cada imatge era important que hi constés la data, l’espècie, l’individu (identificat amb un número) i el nº de la foto d’aquell individu concret. En una altra basa de dades, es podia relacionar aquell dia amb la situació específica en què se l’havia fotografiat._MG_1506

Per acabar. ¿T’agradaria acompanyar-nos en alguna sortida?
Per nosaltres seria un luxe.

Oi tant! El luxe seria meu i segur que no podria parar de fer-vos preguntes!

Penso Anna, que nosaltres gaudirem d’escoltar-te i aprendre del teu neguit.

_34a6867