Com a observador de la vida, com a narrador de vivències, com a fotògraf que vol il·lustrar el testimoniatge de cada minut viscut, intento ser precís, planer, fàcil de comprendre i si és possible discret. Conscient que les meves arrels i formació han estat forjades en un país on hem viscut malauradament sotmesos i que va sent hora d’alliberar sentiments tot oblidant rancúnies.

Volia fer un retrat del President a soles sense públic, volia mirar-li als ulls directe sense entrebancs. Neguitós però decidit li-ho vaig proposar per escrit.
Dia a dia seguia el seu discurs, la seva expressió, la seva mirada, el gest. La imatge que jo tenia en la memòria, la seva veu i l’encaix en un espai sever, auster, captivava. Hereu d’altres formes i amb un llegat respectable de tradicions m’imposava i més en un moment tan cabdal.

En rebre la confirmació des de Presidència i més de poder fer-ho a soles vaig tenir dues sensacions contraposades. La que produeix el respecte i la d’obtenir quasi un premi a la meva tossuderia. Del resum sols en vaig fer un pensament. Era cosa de fer-ho amb discreció, naturalitat i el més ràpid possible per no excedir-me en quelcom que hem posaven en safata.Com a fotògraf, com a professor de fotografia documentalista, però en primer lloc com a català que estima i valora les arrels del nostre país estic orgullós d‘ haver compartit vint minuts de màgia amb el President de Catalunya per fer-li un retrat.Posar-hi data i lloc era clau… El 9N una fita històrica… dia de nervis, de pressió, de festa per uns i de molt treballar per altres.

Possiblement la fotografia era d’un home enganxat al telefono… Vàrem fer unes quantes imatges però no les que jo havia somniat. I va caldre una segona oportunitat que no es va fer esperar.

El Molt Honorable President ens rebia al seu despatx oferint-nos escollir el marc per la sessió. No volíem fer-nos pesats i vàrem triar l’entrada del pati dels tarongers.Consideracions: Poder tenir un forat en l’agenda d’un personatge com el President Mas i en el moment concret és tan sols fruit del bon saber fer del seu equip i de la seva vàlua personal que va facilitar la meva tasca. Un caràcter ferm i molt proper que agilitza les tasques de comunicació.

Breu. És possible que davant de tanta cordialitat i facilitats, jo no volgués fer-li perdre ni un minut més del que jo precises per a obtenir-ne un bon retrat evitant canvis o repeticions innecessàries.

Objectiu. Ser testimoni d’un moment històric del meu país i demostrar-me que si es vol … Es pot.

Agraïment. Al Molt Honorable President per fer-me fàcil allò que podia quedar-se en un somni i per retornar-me la confiança en qui mana el vaixell.

A la meva companya Mireia Canicio, per compartir aquests moments.