La llum com a transmissor de conceptes, volums i sensacions, conductor del color,és moldejable  i es deixa estimar. En coquetejar amb la llum el fotògraf vibra i es fon en un tot tècnic/creatiu que adquireix virtuosisme quan emfatitza els accents lluminosos com composició musical trobant pau en les ombres i respostes *miméticas en els reflexos. Sovint em sorprenc parlant-li al més simple reflector o somrient quan cristal·litzo el meu somni inicial en una realitat avui ja digital.

Estimant la llum aprecies les seves virtuts i aprens a valorar-les per les seves múltiples peculiaritats, aprens a mesurar-les de forma quantitativa però també qualitativa. Estimar la llum com auna bella dama requereix tractar-la en un màgic tutejament en la més intima solitut

.

En els primers intents el fotògraf sol llançar-se utilitzant diverses fonts de llum alhora sent infidel al seu primer amor i repartint emocions ombres i resultats que es fonen entre ells emmascarant la realitat. Serà més tard quan en simplificar el model emprat descobrim la gran veritat que ens revela la il·luminació heretada de la llum solar, una sola llum una sola adreça de les ombres. Treballar amb llum solar és realment espectacular si es coneixen les seves immenses possibilitats, estudiant el seu cicle, recreant-se en els matisos que minut a minut canvien el seu aspecte observarem com l’entorn s’embolica de la màgia del color i les seves inacabables tonalitats cromàtiques i els relleus en constant moviment.escala-temperatura-color

Prendre-li la temperatura a la llum és la millor forma de comprendre una de les seves constants que poden alterar-se i per tant modificar-se segons sigui el nostre propòsit; respectar o alterar la realitat. En la fotografia digital res més senzill però també pot crear un mal hàbit per aconseguir imatges que fugen de la realitat falsejant el seu aspecte derivant-li a un univers cromàtic sovint increïble.

Indispensable per a una lectura correcta d’aquesta temperatura és la utilització d’una carta de grises o blancs per recollir una mostra del que anem a denominar balanç de blancs que valorarà de forma quantitativa en graus K. Kelvin les desviacions de color sobre el patró genèric i que serà el resultat del moment horari i situació de la presa donant una dada fidel per valorar la llum de forma qualitativa.

La fotometria de precisió àmplia les possibilitats de mesurament a limitis insospitats, les escales es divideixen.. els zeros són absoluts. Aquí és on el fotògraf esprem tot el seu saber i el seu grau d’acte exigència ha de ser proporcional als requeriments de cada fotografia.

En aquest nou tutejament amb la llum és quan la mesura quantitativa presa el seu protagonisme. Promitjada , puntual, central….ens ajudaran a precisar la nostra àrea de valoració però, molt més el nostre criteri quant a escollir sobre si fer-ho sobre la llum incident o la llum reflectida. Aquest concepte tractat de forma subtil per molts fotògrafs és realment el que més marcarà la diferència entre un abans i un després en el mesurament de la llum.

El fotògraf pren la decisió sense deixar en mans d’automatismes el resultat, aconseguint amb això un alt grau de control sobre altes llums i valoració tonal de les ombres intermèdies, que suavitzarà o emfatitzarà amb pantalles *reflectoras de diferent acabat modificant no tan sols la fórmula quantitativa si no alhora la qualitativa.

En els reflectors  apreciarem les seves virtuts de suavitzar la llum rebotada segons sigui la seva superfície i o al seu torn la intensitat en graus K. aquest factor estableix la primera baula en el treball amb llum natural sense l’addicció d’altres tipus de llum artificials, siguin continus o de flaix. Encara que són compatibles per al seu ús simultáneo.en quant a utilització de llum artificial en exteriors hauran de contemplar-se diverses opcions.

Llum contínua, amb correcció de color o flaix sense correcció ( el flaix té la mateixa temperatura que la llum solar). Sota el meu punt de vista personal prefereixo la utilització de pantalles refelctores  per la seva naturalitat, però no fujo del fus del flaix ja que permet un control total mitjançant la *sub exposició i les immenses possibilitats de control remot per dominar diverses unitats alhora.En interiors. Sempre haurem de preguntar-nos si desitgem mantenir-nos fidels a la il·luminació pròpia o volem modificar-la. En arquitectura i interiorisme el correcte seria no modificar en absolut la temperatura de la llum existent o simplement filtrar els excessos en els contrastos mantenint els criteris existents.

L’ús del termocolorímetre pot agilitar la nostra labor de filtrat per esmenar deficiències. En la fotografia analògica només podíem utilitzar pel·lícules calibrades per a llum artificial i filtres correctors. Avui dia solament amb balanços de blanc correctes trobem la solución.es convenient utilitzar l’ISO més convenient per obtenir un ràtio de color el més proper al que perceben els nostres ulls.

A tots ells als quals m’he referit per la seva potència i velocitat els podem vestir segons sigui la seva comesa. Per a això cons *reflectores de diferent diàmetre, obertura i acabat per optimitzar la qualitat de la nostra llum i així mateix caixes de llum i paraigua *difusores de gran grandària per aconseguir efecte finestra o *softh amb la màxima qualitat en tota la seva superfície.