Abril | 2016 | JOAN SAFONT PHOTOGRAPHY

Sant Jordi 2016. contrastos.

Una diada que el poble ha fet seva. Esperit cultural reivindicatiu en ordre. La cultura i el llibre com a arma. Vet aquí quin poder!. L’escalfret d’un poble que es veu obligat des de fa anys a mantenir la flama encesa com calgui. Eren temps on anàvem a Prades de Conflent a la universitat d’estiu que perdura com a símbol. Les entitats culturals , excursionistes i musicals han fet palesa la seva importància cabdal per custodiar el nostre tresor més preuat per què l’espoli d’un règim opressor no el pogués fer bocins. Encara ara grups com PP i Ciutadans breguen per desmantellar estructures que segueixin la seva tasca de guerrillers actius envers no el passat si no del present que pot ser el futur del nostre país i dels nostres fills.

Com a comunicador i com a fotògraf m‘ agrada sortir al carrer i testimoniar cada instant.

L’home que entén als catalans.

Cotarelo és un nacionalista espanyol amb principis incompresos pels qui consideren nacionalistes a l’altres … Als bascos, als catalans i que la seva miopia política els porta poc més d’un mil·límetre del seu nas. Hereus del franquisme imposen a tots el que volen escollir com i on viure la llei del imperio. Incapaços d’entendre el concepte nacionalista.

Escoltar a Ramon Cotarelo és encara millor que llegir-lo perquè dibuixa amb la mirada i accentua amb el somriure cada frase. És un gran comunicador amb el qual mantinc un contacte ciber-epistolar i que aquesta setmana he pogut saludar personalment i fer-ne el retrat.

Ramon Cotarelo allibera les seves conviccions i transmet contundentment pensaments.

Segueixo atentament la seva obra i els seus escrits com a referent. L’estudi de l’aferrissament per tot el que és nostre i per què sempre m’he sentit considerat tractat pels qui ens han manat d’ençà que tinc ús de raó com un poble que forma part d’una conquista i sobre el que matenen “el dret a cuixa”. Pertanyo a una generació postguerra amb un pare que se sentia orgullós d’en els seus temps de servei tenir com a feina netejar les sabates a Manuel Azaña a la Torre Salvans a Matadepera prop de Terrassa l‘ any 1936.

Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. El seu currículum acadèmic, així com una relació dels seus articles en revistes acadèmiques, ponències en congressos, pròlegs es troba a la seva pàgina web de l’ UNED .

Al llarg de la seva vida acadèmica ha seguit diverses línies d’investigació preferents a les quals ha fet diferents aportacions.
La seva obra Els partits polítics (Madrid: Sistema, diversos anys) va ser llibre de text a les Facultats de Ciències Política. En aquest terreny de textos i manuals, també va aportar una Teoria de l’Estat i Sistemes polítics (escrit amb Andrés de Blas, Madrid: UNED, 196) i unaIntroducció a la Ciència Política (coeditat amb Juan Luis Paniagua Soto, Madrid: UNED, 1987 ).
També s’ha orientat al cultiu de la teoria i la pràctica de l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el procés polític, singularment internet i la seva importància en el sorgiment d’un camp nou d’acció política definit com Ciberpolítica.Són nombroses les seves publicacions en aquest camp i no només publicacions.
Cotarelo és també un ciberactivista, autor d’un bloc,Palinuro , molt conegut, amb una mitjana de 3.000 visites úniques diàries. Igualment compta amb una forta presència a les xarxes socials, amb més de 20.000 seguidors a Twitter .

Palinuro és la renovació constant del llenguatge calidoscòpic on la realitat del poble i qui els mana s’emmiralla. Els meus matins els comparteixo amb la lectura dels seus articles tot redibuixant fesomies i gestos d’uns mims interpretats pels titelles del govern.

Tenim pendent una xerrada amb aquest personatge carismàtic i d’un llarg i atapeït contingut polític que és desencadenant i revulsiu per les institucions que no tenen ni han tingut mai cap interès que no sigui crematístic pel nostre país.