Una diada que el poble ha fet seva. Esperit cultural reivindicatiu en ordre. La cultura i el llibre com a arma. Vet aquí quin poder!. L’escalfret d’un poble que es veu obligat des de fa anys a mantenir la flama encesa com calgui. Eren temps on anàvem a Prades de Conflent a la universitat d’estiu que perdura com a símbol. Les entitats culturals , excursionistes i musicals han fet palesa la seva importància cabdal per custodiar el nostre tresor més preuat per què l’espoli d’un règim opressor no el pogués fer bocins. Encara ara grups com PP i Ciutadans breguen per desmantellar estructures que segueixin la seva tasca de guerrillers actius envers no el passat si no del present que pot ser el futur del nostre país i dels nostres fills.
Com a comunicador i com a fotògraf m‘ agrada sortir al carrer i testimoniar cada instant.
Hola Joan,
T’escric a través dels comentaris d’aquesta entrada de blog perquè no he vist cap altra manera de fer-ho. No se si et recordaràs de mi. Soc en Jaume Sancho i resulta que, una mica de casualitat, m’arribat l’enllaç de la teva plana web i la veritat és que la trobo al·lucinant. Només l’he mirat una mica per sobre perquè se li ha de dedicar molt temps, però el poc que he vist m’agradat molt. Felicitats. També aprofito per pasar-te l’enllaç de la meva plana web que m’he creat amb molt de temps i una canya. No te res a veure amb la teva, ni molt menys, però bé, ja que la tinc, també em fa gràcia que la vegis.
Salutacions i a veure si coincidim algun dia i ens prenem una birra.
Una abraçada.
Jaume Sancho.
http://www.jaumesancho.cat