Ramon Cotarelo en el seu caminar per les terres de conquesta desembarca a Catalunya i allibera la “gota malaia” que perfora el seu llenguatge sorneguer accentuant quan cal i utilitzant adjectius que lluny de disfressar la realitat, deixen nues  les vergonyes d’un govern poc avesat a sentir veritats i que es mostra ofès en lloc d’acceptar-les.

Palinuro sap que els qui l’escoltem i llegim diàriament no combreguem amb els misteris de la Indivisible Grande i … Liebre !.

Llegir el seu blog al matí, és en termes físics – fer massa i descarregar les energies negatives.Bé, com tocar de peus a terra!
No tenir empatia amb en Ramon Cotarelo és simptomàtic. Podem estudiar-ne la síndrome pero en la malaltia que ens ocupa te difícil tractament i més si el malat no vol curar.
Estem davant un grup teatral on el director no llegeix el guió i els actors viuen en una babel no idiomàtic més aviat idiot– tàctic.
Gràcies Ramon, per les teves paraules.

http://cotarelo.blogspot.com.es/2016/05/el-ojo-del-artista.html

L’apropament en vers el text.