No cal perdre les formes per bescanviar el que tenim per un món millor. Som un país que malgrat que en el cartell anunciem! Un cop de falç!, mantenim conductes sovint massa dòcils que mena’n al pacte com qui posa el coll per a rebre el clatellot!

Ahir vaig sortir al carrer decidit a mirar els ulls dels qui en to il·lusionat es varen concentrar per conjurar-se en una afirmació que precisa ser explicitada, reivindicar el que des de dècades tenim gola avall i en lloc de donar un cop de puny damunt la taula, tips de rebre enganys, escarnis i promeses incomplertes acceptem com si ja fos congènit la humiliació amb resignació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La mirada dels pobles ve donada pel clima, per l’educació, pel grau d’acceptació del que som i d’on venim, fins i tot de com mengem i com bevem. M’agrada observar i copsar en la brillantor dels ulls i en el gest aquesta adaptació quasi aburgesada com si anar una manifestació reivindicativa fos anar a Missa de Rams. Sovint penso que donem l’imatge d’un poble amansit orfe de “mala llet”. Només cal veure els contrastos lèxics i d’imatge dels qui ens menyspreen, menystenen i intenten provocar. No crec que l’engany sigui possible. Som un poble quasi domesticat i que hi farem ? Ho portem amb elegància.

Fins quan?