La Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza (AEFONA) es una asociación sin ánimo de lucro nacida en 1993 e inscrita en 1994, que aglutina a un amplio colectivo de fotógrafos aficionados y profesionales de toda España.El principal nexo de unión de sus miembros es la pasión por la fotografía y el respeto por la naturaleza.
El fotògraf de naturalesa i l’actitud envers el món que l’envolta.El fotógrafo de naturaleza y la actitud hacia el mundo que lo rodea.
Possiblement aquest sigui el paradigma dels somnis de qui l’atrau aquest vell i atractiu ofici. Reuneix tots els qualificatius que el converteixen en referent ple de glamur copsat en infinitat de llibres i pel·lícules que barregen l’aventura, la biologia, el descobriment i la protecció de les espècies que conviuen en un món global.
Posiblemente este sea el paradigma de los sueños de quienes lo atrae este viejo y atractivo oficio. Reúne todos los calificativos que lo convierten en referente lleno de glamour cogido en infinidad de libros y películas que mezclan la aventura, la biología, el descubrimiento y la protección de las especies que conviven en un mundo global.
Quan el temps no importa i només la llum solar marca el bategdiari, l’observador perd nocions i mesures que ens ajuden a organitzar la nostra percepció global. Al bell mig de l’Himàlaia sota els cims gegantins el temps sembla deturat i escriure un diari sense descriure horaris és possible. Quan el calendari pren el paper del rellotge i els dies el paper de les hores el valor de cada instant es dilata i ens permet somniar sense despertar i embogir de sentiments i contrastos. Sota la pluja monsònica el foraster coneix grups ètnics marcats pels orígens, alçada i ofici intentant esbrinar les traces que diferencien caràcters i fesomies amb un comú denominador, la curiositat. He tingut la sort de passar-hi molt de temps i sempre a peu… sense presses.. En creuar -nos en un camí solien preguntar però…¿ quina hora és?. Com si fòs important tenir rellotge.
Per tal de desvincular continguts d’opinió dels d’altres activitats com poden ser la docència, la fotografia en les seves vessants siguin de natura, publicitat o publicitaria he habilitat aquest blog on seguiré escrivint les meves reflexions personals. És millor tenir diferents blogs especialitzats fer agilitzar i fer més directe l’arribada del contingut als seus destinataris. Gràcies
DONES FOTÓGRAFS.MIREIA CANICIO ENA.DONES FOTÓGRAFS. MIREIA CANICIO ENA.
Molts dels qui ens hem apropat al Delta de L’Ebre motivats pel impacte visual en imatges fotogràfiques ho hem fet de la mà d’una fotògraf amb l‘ autoritat que li dóna possiblement ser qui ha passat més hores siguin nocturnes o diürnes documentant de forma continuada durant més de dues dècades els diversos indrets de la terra que la va veure néixer.
Amb orígens i vincles molt arrelats al desenvolupament de les Terres de L’Ebre, els seus avantpassats varen escriure pàgines il·lustres que encara actualment es poden comprovar en el fons museístic de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Malgrat creixer en estànces modernistes a casa dels avis a “Vila Alicia “a Tortosa construïda per l’arquitecte Pau Monguió i Segura , la seva formació autodidàctica la porta a concebre una fotografia lliure, moderna i senzillament minimalista que li ha estat reconeguda en innumerables premis i mencions on sempre ha destacat l’originalitat i l’equilibri.
La seva passió pel color i la força compositiva i una recerca constant són el segell característic de Mireia Canicio Ena , un segell del qual han gaudit i recreat molts altres fotògrafs deltaics. A peu, amb bicicleta o amb cotxe la seva traça pels camins d’aquest paradís ha creat addicció. Mireia es va convertir en la fotògraf popular que posava permanentment El Delta en primer pla a les notícies de Tv3.
Escriure l’història d’un país i la seva gent amb imatges, documenta el record i posiciona l’actiu d’un poble amb orígens que lluita per la permanència i que ha estat considerat Espai protegit. La fotografia documental a Les Terres de L’Ebre, Mireia Canicio Ena, les escriu amb majúscules.
Ambaixadora del Delta. Durant molts anys Mireia ha estat una finestra oberta on tot hom podia veure al moment la realitat en imatges del seu país. També és habitual que en restaurants, bars i sales d’exposicions locals les seves fotos donin color.!. Mireia avui he vist la teva foto a TV3!.Aquest és gairebé la salutació habitual de la gent de la Ràpita !.
Video sobre el Delta.
Mireia però amplia el seu àmbit i potencia la seva creativitat en altres contrades. Viatja i aprofundeix en temàtiques diferents. Les aus en migració a Gallocanta, Camarga a la Provença on aprofita per fer un reportatge sobre els camps de lavanda i la seva gent.
País Basc en un recull sobre el Baztan.Bretanya, Normandia, Llenguadoc i Rosselló….
Sovint la podem trobar en parcs naturals com Aiguamolls de l‘ Empordà, Els Ports, Flix, Pont du Gau, Aigüestortes, Mont Perdut, Montseny, Guilleries, Collsacabra, Cap de Creus…
Un punt de vista diferent el la fotografia urbana i de moments cabdals impulsa a Mireia Canicioa moure’s i a aconseguir un tractament diferent en cada una de les seves imatges. El moviment com a bateg del cor de les grans orbes i dels sentiments dels qui hi viuen.
Deixa anar la imaginació i s’autoimposa criteris plàstics i comunicadors.
Mireia viatja, coneix altres vessants fotogràfiques i creix en la seva capacitat descriptiva
Mireia treballa la llum i l’aplica a altres activitats com la gastronomia i és capbussa en l’ofici de home-economist on l’estilisme és cabdal.
Ens trobem doncs amb un model de fotògraf molt peculiar, que s’ha forjat en la pràctica i en l’amor a la natura. L’honestedat com a línia mestre i un grau d’autoexigència superlatiu la porten a millorar-se dia a dia. Cordial, activa, moguda, inquieta i predisposada en col·laborar amb tot-hom i en tots els àmbits!.
El retrat i las sevas cognotacións més íntimes es manifestan en las sevas fotos.
Hom imagina la fotògrafa del Delta com un “tot terreny”. Res més diferent, és capaç d’enfangar-se en els camps d’arròs sense perdre el toc femení que la caracteritza. En l’estudi de la història de la imatge li agrada interpretar el paper de cada època alhora que és feliç utilitzant les eines que han dibuixat la fesomia de la fotografia.
Un currículum apretat on mostra la seva trajectoria
-Finalista Concurso de Fotografía Terres de l’Ebre 2006
-Colaboraciones a Montflorit Edicions Literàries con ilustraciones gràficas, dibujos y fotografias.
-Colaboración fotográfica en montajes escolares para la concienciación del reciclaje.
-Finalista de Concurso Fotografía Delta de l’Ebre 2007
-1º Premi Nacional de Fotografía Photonatura 08 “ El color y el Medio Ambiente” Consellería de Medio Ambiente de Castellón
-Finalista Concurso paisajístico Delta de l’Ebre 2008
-Exposición colectiva “Llums del Delta de l’Ebre” asociación Tornai
-1º Premio Internacional de Fotografía de las Areas litorales i zonas húmedas del Mediterraneo, Apartado Flora, Generalitat de Catalunya i Parc Natural del Delta de l’Ebre .
-Exposición “Llums Ebrenques” Sala Ego
-Publicación de un articulo sobre el Delta de l’Ebre en “Miradas de España” de la Càmara de Comercio Hispano-Japonesa.
Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza
Per tal de desvincular continguts d’opinió dels d’altres activitats com poden ser la docència, la fotografia en les seves vessants siguin de natura, publicitat o publicitaria he habilitat aquest blog on seguiré escrivint les meves reflexions personals. És millor tenir diferents blogs especialitzats fer agilitzar i fer més directe l’arribada del contingut als seus destinataris. Gràcies
JOAN SAFONT PHOTOGRAPHY 
