Creer en el trabajo en equipo es apostar por el potencial de cada uno de los que conviven en nuestro proyecto diario. No en vano el equilibrio se produce al contrastar criterios.

Durante años he podido confiar en profesionales de los que intenté aprender y así sumar activos en tecnología y creatividad. De los propios clientes, de los diseñadores, de los redactores, creativos y estilistas. Cada individualidad y cada estilo se solapa y crea sinergías positivas para proyectar el futuro.

Nuestra estrecha colaboración con las mejores agencia internacionales posibilita trabajar con modelos de fama renombrada y radiante actualidad.

Peluquería , maquillaje y estilismo si el proyecto lo requiere son fundamentales .

La edición y retoque se realiza en nuestro estudio, entregando los proyectos y art final para el servicio de postproducción.

Para ampliar nuestro servicio recientemente hemos dotado a nuestro estudio de iluminación de alta tecnología i equipos fotográficos de última generación.

Siria. Damasc … Un matí pels carrers de la ciutat que ara es en plena guerra .s .. Vosaltres sou els diferents….sembla voler dir-nos en aquest gest avui tan normalitzat.. Varem intercanviar un somriure.. i l’ adreça de correu electrónic.

( Aquesta imàtge hem fà reflexionar sobre qui encara malgrat no porti vel ni l’ accepti …. no hi veu mes enllà del seu propi nàs.).

La ceguera pitxor es la de l’ odi i l’ intolerància i afecta totes les races incloent la nostre.

Quan la llum és la tinta que escriu el missatge , els seus valors qualitatius imperen sobre els quantitatius i el relleu pren protagonisme. Narrar amb imatges és un privilegi d’els qui s’han format en la lectura de les ombres i les penombres.

Cuando la luz es la tinta que escribe el mensaje , sus valores cualitativos imperan sobre los cuantitativos y el relieve toma protagonismo. Narrar con imágenes es un privilegio de quienes se han formado en la lectura de las sombras y las penumbras.

Matinant en el souc pots observar… Possiblement abans que el murmuri prengui possessió de l’espai i la calor potenciï les olors el viatger pot captar escenes i mirades senzilles. Deixant-te bressolar per les llums filtrades pels sostres de canya , que composen una autèntica música d’ombres, descobreixes una altra dimensió gairebé poètica del retrat. En cada tret intento arrencar un tros d’història. De nou un te assegut en la cantonada, una ullada al diari i seguim les meves càmeres i jo el laberint de la vida.

Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

No crec que sigui un delicte!

El ojo del artista.

El otro día, en la Rambla, por Sant Jordi, tuve ocasión de firmar un libro al hombre que se ve en la foto, Joan Safont, un fotógrafo de Mataró. Además, había quedado con él en que próximamente iría a su ciudad a una xerrada de esas que tan gratas suelen ser. Lo que no suponía entonces es que Joan haría de aquel encuentro casi fortuito, impregnado de mutua simpatía, una obra de arte, una filigrana, titulada l’homme que entén als catalans , una mezcla extraordinaria de texto e imagen que me ha dejado literalmente patidifuso, sin saber casi qué decir fuera de agradecérselo efusivamente. Las fotos son extraordinarias, son retratos hechos con un ojo de águila espiritual. No exagero si digo que Safont me ha descubierto a mí mismo. Y en cuanto al texto, me quito el sombrero que, en mi caso es literal porque suelo llevarlo y no acostumbro a quitármelo. Si mis pobres escritos producen el efecto que Joan describe, ¿qué más puede demanar un lletraferit?

Estic aclaparat i molt orgullós. Moltes gràcies Joan. Ens veiem a Mataró.

 

Ramon Cotarelo en el seu caminar per les terres de conquesta desembarca a Catalunya i allibera la “gota malaia” que perfora el seu llenguatge sorneguer accentuant quan cal i utilitzant adjectius que lluny de disfressar la realitat, deixen nues  les vergonyes d’un govern poc avesat a sentir veritats i que es mostra ofès en lloc d’acceptar-les.

Palinuro sap que els qui l’escoltem i llegim diàriament no combreguem amb els misteris de la Indivisible Grande i … Liebre !.

Llegir el seu blog al matí, és en termes físics – fer massa i descarregar les energies negatives.Bé, com tocar de peus a terra!
No tenir empatia amb en Ramon Cotarelo és simptomàtic. Podem estudiar-ne la síndrome pero en la malaltia que ens ocupa te difícil tractament i més si el malat no vol curar.
Estem davant un grup teatral on el director no llegeix el guió i els actors viuen en una babel no idiomàtic més aviat idiot– tàctic.
Gràcies Ramon, per les teves paraules.

http://cotarelo.blogspot.com.es/2016/05/el-ojo-del-artista.html

L’apropament en vers el text.