Matinant en el souc pots observar… Possiblement abans que el murmuri prengui possessió de l’espai i la calor potenciï les olors el viatger pot captar escenes i mirades senzilles. Deixant-te bressolar per les llums filtrades pels sostres de canya , que composen una autèntica música d’ombres, descobreixes una altra dimensió gairebé poètica del retrat. En cada tret intento arrencar un tros d’història. De nou un te assegut en la cantonada, una ullada al diari i seguim les meves càmeres i jo el laberint de la vida.
A les aules solem parlar més de sentiments que de tècnica … aquesta se sol adquirir amb el temps, l’actitud ens condueix al resultat. Mai he vist un prepotent aconseguir retrats que commoguin ni transmetin. Barrejar-se amb les gents és sinònim de eser gairebé invisible o mimetitzar-se amb ells, solament així es mostren tal qual i accepten el nostre somriure d’agraïment. Massa sovint el turista fotogràfic s’ alça de forma altiva devant un mòn que mereix un respecte. Viure i deixar viure. Del meu bloc de notes.
JOAN SAFONT PHOTOGRAPHY 