autoretrat analògic amb doble exposició

Sovint volem definir estils, formes de treballar, o simplement d’anar per la vida de persones que coneixem o creiem conèixer. A l’aula amb els alumnes o en la tertúlia d’amics tots grillats per una passió en comú com és la fotografia trenem records i destil·lem el passat tot creant paral·lelismes per il·lustrar un present que tal volta ens portarà al futur.
En aquest món de fanàtics tècnics i d’artesans capaços de guiar la llum a través d’imatges efímeres he conegut peces cabdals i característiques. 
“En un temps passat però no tant com per indexar-lo en la prehistòria hi havien uns homes denominats retratistes o fotògrafs que miraven el món de cap per vall a través d’un vidre esmerilat.”

Lluis Brunet vist per Joan Safont.

Eren capaços d’interpretar la realitat o capgirar-la amb aquell instrument batejat com a banc òptic.

Els ulls d’en Lluís Brunet llegeixen el present i sospesen el futur mentre es mimetitza en la mirada popular, el pòsit dels anys temperen la reflexió i fa que les seves imatges prenguin força i coherència.

A Sabadell vaig descobrir un enigmàtic druida mimetitzat darrere una barba roja i un posat hippy. Lluís Brunet era un avençat en el temps i fusionava imatges en una sola placa amb més facilitat que molts col·legues ho fan ara a través del Photoshop.
L’he anat seguint des de la distància i el respecte que em mereix com a professional i hem coincidit en feines per clients comuns on mai l’he vist com a competidor sinó com a tenir l’oportunitat de compartir un espai on cabíem tots dos.
En el camp de la publicitat , en el retrat, en fotografia arquitectònica, Lluís Brunet és un referent a tenir en compte i digne de formar part dels personatges que han escrit la història del nostre país. 
Si en Perret va ser per a molts un pare en el bodegó publicitari per la capacitat d’il·luminar amb precisió de bisturí, li va sorgir un deixeble, ens hi fa pensar.

Analógic sense retocs posteriors.

Amb el pas dels anys i l’evolució de l’ofici i la involució en el món digital, ambdós hem traçat camins paral·lels tant en l’àmbit professional con en el formatiu i és des de fa uns anys just en el primer referèndum a Arenys de Munt vàrem començar a coincidir.
Parlar amb ell és un exercici constant que mou el muscle del somriure i enforteix la capacitat de respondre al mots encreuats amb què dibuixa els seus comentaris.
Aquest dijous vinent l’he convidat a impartir una lliçó magistral en una de les meves classes a la universitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

a la platja de Banyuls amb en Jordi Cuixart i la Muriel Casals

Banyuls de la Marenda del dia que varem anar a dinar a casa de la Teresa Rebull 

M’agradaria que els qui creuen que el seu camí professional passa per la fotografia, coneguessin de primera mà, un bon home, un gran fotògraf i un notari del moment present del nostre país.