Un viatge singular.
Quan els sentiments i les imatges es donen la mà, el resultat pot ser colpidor i tal volta entranyable.
Irene Valle Guillen ens va presentar un treball on dibuixava la traça del temps reflectida en la seva àvia Pilar.
Ens va mostrar un renéixer en una persona que s’estava fonent en les ombres. Un relat magnífic en contingut i formes, i que Irene Valle va exposar amb fermesa en la seva ponència malgrat la coincidència amb l’enterrament del seu avi. Parella de Pilar.
Aquest treball va ser escollit junt amb d’altres per una exposició en un espai lúdic de la universitat.
Just davant les màquines del cafè on els alumnes relaxen muscles i sentiments, presentàvem un estímul nou. Conviure amb realitats properes i expressades pels companys.
Pilar va iniciar un nou viatge i ens sorprenia amb la seva visita.

Amb Pilar, espléndida al Tecnocampus.

Aquell matí em fonia en una abraçada amb Pilar i la seva família. Era un premi com a professor que estima els valors i els afectes per damunt de la tècnica.
Aquesta setmana a Igualada, amb motiu de FINEART, una mostra fotogràfica de gran nivell, l’exposició que va néixer amb sentit itinerant, va “fer ressorgir de bell nou l’esperit de viure reflectit en la mirada de Pilar”, que va acudir puntualment a la mostra.

Pilar i Irene a FINEART

Aquest article el dedico a Pilar, a Irene i els pares, però molt especialment als companys de professorat en especial a Cristòfol Casanovas i en Carles Paul per fer-ho possible.
També voldria que fos un exemple d’actitud i respecte pels alumnes de fotografia documental al Tecnocampus de Mataró,on impartim tècniques i mètodes per parlar amb imatges, però sense oblidar els sentiments.

Fineart