Esperit de brisa.
Nascut entre vinyes i gronxat per dues brises, la marinera que embolcalla Alella i la brisa del re premsat de pansa blanca, Quico LLuch ha esdevingut un fervent pregoner de les qualitats dels fruits que ennobleixen les terres on si conrea aquest beuratge misteriós i engrescador alhora.

Ens vàrem conèixer mercès a aquest vehicle que fusiona la capacitat de comercialitzar i la de donar imatge al producte. Les millors caves i bodegues varen apostar per aquest home que convertia en excel·lència tot el que manegava.
Cert que m’ho posava faci’l i també que em permetia ser creatiu en la meva tasca, tan cert com que rematàvem la feina davant una taula ben parada i sense por de quedar assedegats.

Sovint els retrobaments ens enforteixen i després d’uns anys de distanciament totalment involuntari ple de moments entranyables, vaig decidir demanar-li si li feia gràcia tenir un record que ens feia retornar als orígens.
A part dels anys que sumaven i els cabells que minvaven, la coreografia era ben diferent. Aquell venedor canviava el discurs comercial pel sermó a la tropa.
Ara En Quico era El Mossèn dels Miquelets.

+El lloc de trobada era un pèl capciós perquè sol ser un espai més aviat dedicat a comiats. Vàrem quedar “A fi de bé “a la porta del cementiri. ! Cony amb en Lluch!.
Volíem fer -li un retrat dempeus a la terra que el va veure néixer, com sempre, ell negociaria el lloc i nosaltres La Mireia i Jo intentaríem fer-ho possible.
Érem en temps de verema i la meteorologia no acompanyava massa. Però Alella té bons racons per aixoplugar les cabòries i fer lluir els somnis. Els ceps d’Alta Alella es mostraven discrets però acollidors pel que volíem i en una estoneta i en una hora més taurina que fotogràfica “Les cinc de la tarda” aconseguíem els nostres propòsits.
Les darreres fotografies ja varen ser aigualides per un capriciós cap de boira que ens recordava que érem al Maresme i Setembre.

La penitència va ser lleu! Tres Parenostres i dues Avemaries. El que té estar endollat amb el Mossèn.
Gràcies Quico per fer-ho possible i a Alta Alella per acollir-nos.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Descriure un tipus de fotografia específic, ens fa pensar en un fotògraf concret. Avui ens endinsem en un aspecte quasi mític que sembla reservat als mags de la llum. La fotografia nocturna.
La inclusió d’estels i la lluna en els paisatges va ser una autèntica fixació pels qui veiem i interpretàvem el món en blanc i negre i que resolíem tècnicament al laboratori.
Més tard el color ens permetia mostrar les estacions de l’any en cada continent amb tota la càrrega visual que ens aportaven les pel·lícules existents i cada una amb el seu segell propi. Sabíem que utilitzar Agfa, Fuji, Kodak, etc. volia dir donar calidesa o fredor al mateix espai i alguns ens atrevíem a capgirar-ho amb l’ús de filtres.
Filtres de color, degradats, neutres. Varen donar pas a imatges de paisatges onírics, semblants a somnis irreals.
El flou i les aigües sedoses varen crear tendència i en aquest moment va irrompre l’era digital i el bombardeig constant a la xarxa social amb efectes incorporats als mòbils, va fer que el consumidor d’imatges tingues la sensació que tot hom estava capacitat per fer aquest tipus de fotografies.

Entre el meu cercle d’amics i professionals hi ha diversitat de criteris i personalismes que giren al voltant d’aquest tipus de fotografia.
Per la seva trajectòria i el grau d’especialització, segueixo l’evolució que es pot visionar per la xarxa i sovint descobreixo que la tècnica supera la capacitat creativa i la recerca.
Amb això vull recalcar que els espais protagonistes de les captures són extremadament semblants i que els diferencia l’experiència en l’aplicació de les tècniques.
Possiblement és fruit de sortides en grup i viatges organitzats, mes que de la casualitat.
Aquesta és la base d’iniciació per a molts que més tard volaran sols, deixant lliure la seva imaginació en mans de l’experiència acumulada.

Amb els anys poder demanar a un exalumne que et dediqui una estona per explicar-nos la seva vivència personal, és realment enriquidor.
Aquest és el cas de Joaquim Duràn.

Inquiet, tímid i tossut, va assistir a unes classes nocturnes en les quals jo impartia els fonaments essencials per aterrar a la fotografia digital.
L’any passat vaig visitar una exposició a Mataró, comprovant la seva evolució. Una sala plena de fotos a gran format on s’apreciaven les influències i proves que a poc a poc , però de forma continuada donaven forma a una manera de fer més personal.
Ara a l’hora de parlar a La Universitat de fotografia nocturna, he cregut oportú fer-lo servir d’exemple. Just ara que és en plena ebullició, sense deixar-lo reposar.

Que et va fer decantar-te per aquest tipus de fotografia?.El meu interès per la fotografia nocturna va despertar per diversos cursos que vaig fer al llarg dels anys que m’he anat formant com fotògraf de paisatge i natura. Primer va ser amb Joan Safont i poc després amb Sergio Ruiz al Centre Tres Roques, a poc a poc he anat descobrint i aprenent aquesta tècnica tan complexa on la llum és la base per poder transmetre la passió per la natura i el paisatge que ens envolta. . 

Dediques més temps a la planificació que al moment de la sessió? Totes les planificacions comporta el seu temps depenent de la distància, jo acostumo a anar a investigar el lloc sempre que puc localitzo els enquadraments que m’interessen i a través de l’aplicació del mòbil Photo Pills, després arriba el moment de tornar al lloc planificat i pot durar diverses hores la sessió depenent de la foto que tenia al cap. .

Sols anar en grup, o prefereixes el treball individual? Sòl anar en grup de vegades, però simplement per intercanviar experiències i conèixer a altres fotògrafs. És més segur si vas amb gent de nit, és fàcil fer-se mal i perdre, però també m’agrada treballar sol. .

Les localitzacions i planificacions les dissenyes a partir d’una aplicació tipus Photo Pills? Si a través de l’aplicació del mòbil Photo Pills i la realitat augmentada busco el moment en què la lluna o la Via Làctia està en el lloc que més m’interessa. 

Matinades o capvespre? Faig més sortides de sol que capvespres depenent del lloc faig un o altre. 

Utilizes filtres de vidre i muntures especifiques per apilonar diferents tipus? Marca? ¿Perque? Actualment utilitzo el sistema de porta filtres i filtres de vidre Lucroit de 165 mm en el qual puc posar fins a 3 filtres, tinc un DN de 3,6 i 10 passos, més 3 degradats de 03,06 i 09, 1 invers de 06 i un polaritzador. Són filtres de bona qualitat i en el moment que vaig començar a treballar amb filtres només hi havien aquesta marca per a l’objectiu Nikon 14-24 mm. Avui en dia hi ha altres marques que també tenen filtres de molt bona qualitat. 

Cable disparador o controls remots? Porto sempre amb mi diversos disparadors amb cable i amb control remot depenent de les necessitats que utilitzi per a certes fotografies. 

¿Sempre treballes amb el mirall aixecat per evitar vibracions? No acostumo a utilitzar-lo. 

Quin és el teu objectiu preferit? Per al tipus de fotografia que jo faig sempre utilitzo el 14-24, 2.8f és un objectiu de molta qualitat, també tinc un 24-70. 2.8f, un 70-200. 2.8f, un 35 mm f2 i un 50 mm.1.4f, a més fa poc vaig adquirir una càmera Sony A7S per fer nocturnes. 

¿Quina gamma d’ISO utilitzes per les fotos d’estels? Entre 3200 y 6400 ISO 

¿Dediques molt temps a la edicio? Depèn de la fotografia sòl trigar més o menys temps, el que més em porta temps és classificar les fotos i ordenar-les. 

Quin és el teu referent com a fotògraf nocturn? No sabria dir-te qui seria, si et puc dir que el nivell que hi ha tant aquí com fora és molt alt. .¿que recomanaries al fotògraf que vol iniciar-se en aquest màgic mon? La fotografia nocturna és un món ple de satisfaccions per descobrir, no és fàcil però amb ganes, entusiasme i creativitat pots arribar a fer bones fotos, a més sempre hi ha persones que et podrà donar un cop de mà per ajudar quan ho necessitis. . 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Un viatge singular.
Quan els sentiments i les imatges es donen la mà, el resultat pot ser colpidor i tal volta entranyable.
Irene Valle Guillen ens va presentar un treball on dibuixava la traça del temps reflectida en la seva àvia Pilar.
Ens va mostrar un renéixer en una persona que s’estava fonent en les ombres. Un relat magnífic en contingut i formes, i que Irene Valle va exposar amb fermesa en la seva ponència malgrat la coincidència amb l’enterrament del seu avi. Parella de Pilar.
Aquest treball va ser escollit junt amb d’altres per una exposició en un espai lúdic de la universitat.
Just davant les màquines del cafè on els alumnes relaxen muscles i sentiments, presentàvem un estímul nou. Conviure amb realitats properes i expressades pels companys.
Pilar va iniciar un nou viatge i ens sorprenia amb la seva visita.

Aquell matí em fonia en una abraçada amb Pilar i la seva família. Era un premi com a professor que estima els valors i els afectes per damunt de la tècnica.
Aquesta setmana a Igualada, amb motiu de FINEART, una mostra fotogràfica de gran nivell, l’exposició que va néixer amb sentit itinerant, va “fer ressorgir de bell nou l’esperit de viure reflectit en la mirada de Pilar”, que va acudir puntualment a la mostra.

Aquest article el dedico a Pilar, a Irene i els pares, però molt especialment als companys de professorat en especial a Cristòfol Casanovas i en Carles Paul per fer-ho possible.
També voldria que fos un exemple d’actitud i respecte pels alumnes de fotografia documental al Tecnocampus de Mataró,on impartim tècniques i mètodes per parlar amb imatges, però sense oblidar els sentiments.

Fineart

 

Pas decidit sense dubtes. D’aquesta manera preníem contacte en aquest matí plujós al campus de la universitat amb aquest personatge entranyable, proper i convincent que és testimoni fidel de la realitat mundial!Aquest matí l’aula de fotografia documental era en ebullició amb la presencia D’aquest jove fotògraf / 1979. Que ha cobert durant 15 anys conflictes i moviments socials per tot el món, la migració i la candent temàtica dels refugiats per tot el món.

Ha treballat per New York Times, en Orient Mig i Africa i ha estat documentant sobre Pakistan, Líban, Iemen, Colòmbia, China, etc. Li han publicat treballs. Nacional Geographyc, Sunday Times Magazine, Stern, Le Monde i El País Setmanal.

L’any 2012 guardonat amb el World  Press Photo. A Santa Coloma de Gramenet la seva ciutat natal li atorgaven El Premi Ciutat.L’ any 2016. La seva pel·lícula sobre els africans que intenten arribar a Europa va guanyar el Premi nacional de Fotografia Española de ANIGP-TV .

Premi Nikon sobre la crisi de l’Ebola i l’any 2016 sobre la crisi dels refugiats.
L’any 2016 premi Ortega y Gasset també sobre els refugiats.

Ha estat una xerrada distesa amb els alumnes i professors assistents que sens dubte il·lustra i subratlla el camí dels qui han optat per aquesta disciplina.

Un col·loqui que començava i feia cloenda entre cafès amb els companys del professorat.

Samuel Aranda ha fet una rapida visita al nostre centre on li hem pogut mostrar les sinergies creades pels nostres investigadors.

Gràcies Samuel per fer possible aquest acostament i per compartir-ho.

Escriure amb imatges els moments decisius pel nostre poble és fer emmudir la veu dels qui ens han negat durant segles la nostra realitat i ens han mantingut ofegats. El nostre poble precisa respirar sense que ningú ens tanqui l’aixeta.Escribir con imágenes los momentos decisivos por nuestro pueblo es hacer enmudecer la voz de quienes nos han negado durante siglos nuestra realidad y nos han mantenido ahogados. Nuestro pueblo precisa respirar sin que nadie nos cierre el grifo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Écrire avec des images les moments décisifs pour notre village est faire *emmudir la voix des qui est-ce qui nous ont nié pendant des siècles notre réalité et nous ont entretenu noyés. Notre village précise respirer sans que personne nous ferme le clé.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Write with images the decisive moments for our village is to do *emmudir the voice of those who have denied us during centuries our reality and have kept us drowned. Our precise village breathe without that anybody close us the tap.Escríuer damb imatges es moments decisius peth nòste pòble ei hèr *emmudir era votz des quali mos an negat pendent sègles era nòsta realitat e mos an mantengut estofadi. Eth nòste pòble precisa respirar sense qu’arrés mos barre era sheta