Joaquim Duràn. llums

Descriure un tipus de fotografia específic, ens fa pensar en un fotògraf concret. Avui ens endinsem en un aspecte quasi mític que sembla reservat als mags de la llum. La fotografia nocturna.
La inclusió d’estels i la lluna en els paisatges va ser una autèntica fixació pels qui veiem i interpretàvem el món en blanc i negre i que resolíem tècnicament al laboratori.
Més tard el color ens permetia mostrar les estacions de l’any en cada continent amb tota la càrrega visual que ens aportaven les pel·lícules existents i cada una amb el seu segell propi. Sabíem que utilitzar Agfa, Fuji, Kodak, etc. volia dir donar calidesa o fredor al mateix espai i alguns ens atrevíem a capgirar-ho amb l’ús de filtres.
Filtres de color, degradats, neutres. Varen donar pas a imatges de paisatges onírics, semblants a somnis irreals.
El flou i les aigües sedoses varen crear tendència i en aquest moment va irrompre l’era digital i el bombardeig constant a la xarxa social amb efectes incorporats als mòbils, va fer que el consumidor d’imatges tingues la sensació que tot hom estava capacitat per fer aquest tipus de fotografies.

Entre el meu cercle d’amics i professionals hi ha diversitat de criteris i personalismes que giren al voltant d’aquest tipus de fotografia.
Per la seva trajectòria i el grau d’especialització, segueixo l’evolució que es pot visionar per la xarxa i sovint descobreixo que la tècnica supera la capacitat creativa i la recerca.
Amb això vull recalcar que els espais protagonistes de les captures són extremadament semblants i que els diferencia l’experiència en l’aplicació de les tècniques.
Possiblement és fruit de sortides en grup i viatges organitzats, mes que de la casualitat.
Aquesta és la base d’iniciació per a molts que més tard volaran sols, deixant lliure la seva imaginació en mans de l’experiència acumulada.

Amb els anys poder demanar a un exalumne que et dediqui una estona per explicar-nos la seva vivència personal, és realment enriquidor.
Aquest és el cas de Joaquim Duràn.

Inquiet, tímid i tossut, va assistir a unes classes nocturnes en les quals jo impartia els fonaments essencials per aterrar a la fotografia digital.
L’any passat vaig visitar una exposició a Mataró, comprovant la seva evolució. Una sala plena de fotos a gran format on s’apreciaven les influències i proves que a poc a poc , però de forma continuada donaven forma a una manera de fer més personal.
Ara a l’hora de parlar a La Universitat de fotografia nocturna, he cregut oportú fer-lo servir d’exemple. Just ara que és en plena ebullició, sense deixar-lo reposar.

Que et va fer decantar-te per aquest tipus de fotografia?.El meu interès per la fotografia nocturna va despertar per diversos cursos que vaig fer al llarg dels anys que m’he anat formant com fotògraf de paisatge i natura. Primer va ser amb Joan Safont i poc després amb Sergio Ruiz al Centre Tres Roques, a poc a poc he anat descobrint i aprenent aquesta tècnica tan complexa on la llum és la base per poder transmetre la passió per la natura i el paisatge que ens envolta. .

Dediques més temps a la planificació que al moment de la sessió? Totes les planificacions comporta el seu temps depenent de la distància, jo acostumo a anar a investigar el lloc sempre que puc localitzo els enquadraments que m’interessen i a través de l’aplicació del mòbil Photo Pills, després arriba el moment de tornar al lloc planificat i pot durar diverses hores la sessió depenent de la foto que tenia al cap. .

Sols anar en grup, o prefereixes el treball individual? Sòl anar en grup de vegades, però simplement per intercanviar experiències i conèixer a altres fotògrafs. És més segur si vas amb gent de nit, és fàcil fer-se mal i perdre, però també m’agrada treballar sol. .

Les localitzacions i planificacions les dissenyes a partir d’una aplicació tipus Photo Pills? Si a través de l’aplicació del mòbil Photo Pills i la realitat augmentada busco el moment en què la lluna o la Via Làctia està en el lloc que més m’interessa.

Matinades o capvespre? Faig més sortides de sol que capvespres depenent del lloc faig un o altre.

Utilizes filtres de vidre i muntures especifiques per apilonar diferents tipus? Marca? ¿Perque? Actualment utilitzo el sistema de porta filtres i filtres de vidre Lucroit de 165 mm en el qual puc posar fins a 3 filtres, tinc un DN de 3,6 i 10 passos, més 3 degradats de 03,06 i 09, 1 invers de 06 i un polaritzador. Són filtres de bona qualitat i en el moment que vaig començar a treballar amb filtres només hi havien aquesta marca per a l’objectiu Nikon 14-24 mm. Avui en dia hi ha altres marques que també tenen filtres de molt bona qualitat.

Cable disparador o controls remots? Porto sempre amb mi diversos disparadors amb cable i amb control remot depenent de les necessitats que utilitzi per a certes fotografies.

¿Sempre treballes amb el mirall aixecat per evitar vibracions? No acostumo a utilitzar-lo.

Quin és el teu objectiu preferit? Per al tipus de fotografia que jo faig sempre utilitzo el 14-24, 2.8f és un objectiu de molta qualitat, també tinc un 24-70. 2.8f, un 70-200. 2.8f, un 35 mm f2 i un 50 mm.1.4f, a més fa poc vaig adquirir una càmera Sony A7S per fer nocturnes.

¿Quina gamma d’ISO utilitzes per les fotos d’estels? Entre 3200 y 6400 ISO

¿Dediques molt temps a la edicio? Depèn de la fotografia sòl trigar més o menys temps, el que més em porta temps és classificar les fotos i ordenar-les.

Quin és el teu referent com a fotògraf nocturn? No sabria dir-te qui seria, si et puc dir que el nivell que hi ha tant aquí com fora és molt alt. .¿que recomanaries al fotògraf que vol iniciar-se en aquest màgic mon? La fotografia nocturna és un món ple de satisfaccions per descobrir, no és fàcil però amb ganes, entusiasme i creativitat pots arribar a fer bones fotos, a més sempre hi ha persones que et podrà donar un cop de mà per ajudar quan ho necessitis. .