Esperit de brisa.

El mossèn en acció.

Esperit de brisa.
Nascut entre vinyes i gronxat per dues brises, la marinera que embolcalla Alella i la brisa del re premsat de pansa blanca, Quico LLuch ha esdevingut un fervent pregoner de les qualitats dels fruits que ennobleixen les terres on si conrea aquest beuratge misteriós i engrescador alhora.

Un somriure planer.


Ens vàrem conèixer mercès a aquest vehicle que fusiona la capacitat de comercialitzar i la de donar imatge al producte. Les millors caves i bodegues varen apostar per aquest home que convertia en excel·lència tot el que manegava.
Cert que m’ho posava faci’l i també que em permetia ser creatiu en la meva tasca, tan cert com que rematàvem la feina davant una taula ben parada i sense por de quedar assedegats.

Imponent i cerimoniós.


Sovint els retrobaments ens enforteixen i després d’uns anys de distanciament totalment involuntari ple de moments entranyables, vaig decidir demanar-li si li feia gràcia tenir un record que ens feia retornar als orígens.
A part dels anys que sumaven i els cabells que minvaven, la coreografia era ben diferent. Aquell venedor canviava el discurs comercial pel sermó a la tropa.
Ara En Quico era El Mossèn dels Miquelets.

+El lloc de trobada era un pèl capciós perquè sol ser un espai més aviat dedicat a comiats. Vàrem quedar “A fi de bé “a la porta del cementiri. ! Cony amb en Lluch!.
Volíem fer -li un retrat dempeus a la terra que el va veure néixer, com sempre, ell negociaria el lloc i nosaltres La Mireia i Jo intentaríem fer-ho possible.
Érem en temps de verema i la meteorologia no acompanyava massa. Però Alella té bons racons per aixoplugar les cabòries i fer lluir els somnis. Els ceps d’Alta Alella es mostraven discrets però acollidors pel que volíem i en una estoneta i en una hora més taurina que fotogràfica “Les cinc de la tarda” aconseguíem els nostres propòsits.
Les darreres fotografies ja varen ser aigualides per un capriciós cap de boira que ens recordava que érem al Maresme i Setembre.

La penitència va ser lleu! Tres Parenostres i dues Avemaries. El que té estar endollat amb el Mossèn.
Gràcies Quico per fer-ho possible i a Alta Alella per acollir-nos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s