Narrativa gràfica d’Eduard Huertos.
Deixar-se engolir per l’obra de l’Eduard Huertos és cavalcar en la cal·ligrafia dels sentits i la passió per la tècnica. En un marc incomparable del collegi d’aparelladors de Mataró hem pogut gaudir d’una mostra individual d‘ aquest autor minuciós en el dibuix en la seva etapa realista i punyent en aquesta on l’abstracció i la composició es fonen.
Parlar de l’Eduard és parlar d’una noble entrega en tot el que fa i que defineix la seva línia personal i que en quatre ratlles ens explica.

L’any 1959 uns quants joves que acabàvem els estudi d’Art a l’Escola d’Arts i oficis de Mataró, vàrem fer una exposició col·lectiva on predominava l’abstracció com a medi d’expressió artística. Va constituir un gran escàndol ciutadà, ja que no era “normal” que gent jove, fos agosarada i “profanés” el Museu Municipal, amb temes pictòrics en prou feines tolerats a artistes consagrats a l’estranger. D’a les hores en ça que he conreat l’abstracció com la forma preferida per comunicar els meus sentiments artístics.

Això no treu, que quan viatjo, m’emporti unes aquarel·les i un bloc per pintar edificis i paisatges dels llocs visitats. També m’agrada dibuixar figura, retrats, còmics, etc. Però quan vull expressar-me amb total llibertat, retorno a l’abstracció que m’obliga a crear l’obra des de cero. A vegades amb fatiga però sempre amb la il·lusió de fer una cosa totalment meva.

Respecto aquells artistes que amb la seva obra volem comunicar idees polítiques i socials o qualsevol d’altres. Però jo els compromisos els he pres en l’àmbit de la política militant en organitzacions. Per mi, en l’art, el que preval es la impressió visual estètica.

Els artistes joves d’ara van per altres camins que jo no seguiré. No passa res. Els observo amb respecte. Mentre tant, jo faig el que m’agrada.

Eduard Huertos

Una exposició un pèl enrogida per l’emmoquetat de la sala però que sens dubte ens transporta al màgic món del gravat en què l’Eduard es mou amb tanta desimboltura i on la seva tenacitat es veu reflectida.
La traça de la vida en paral·lel d’un artista local que mereix tenir en compte i seguir-ne l‘ evolució!.