Quan la llum és la tinta que escriu el missatge

Quan la llum és la tinta que escriu el missatge , els seus valors qualitatius imperen sobre els quantitatius i el relleu pren protagonisme. Narrar amb imatges és un privilegi d’els qui s’han format en la lectura de les ombres i les penombres.

Cuando la luz es la tinta que escribe el mensaje , sus valores cualitativos imperan sobre los cuantitativos y el relieve toma protagonismo. Narrar con imágenes es un privilegio de quienes se han formado en la lectura de las sombras y las penumbras.13177557_10210082172510675_8748254241023760415_n

Viure i deixar viure.

13138861_10210095162755423_698257889846550207_n

Matinant en el souc pots observar… Possiblement abans que el murmuri prengui possessió de l’espai i la calor potenciï les olors el viatger pot captar escenes i mirades senzilles. Deixant-te bressolar per les llums filtrades pels sostres de canya , que composen una autèntica música d’ombres, descobreixes una altra dimensió gairebé poètica del retrat. En cada tret intento arrencar un tros d’història. De nou un te assegut en la cantonada, una ullada al diari i seguim les meves càmeres i jo el laberint de la vida.

A les aules solem parlar més de sentiments que de tècnica … aquesta se sol adquirir amb el temps, l’actitud ens condueix al resultat. Mai he vist un prepotent aconseguir retrats que commoguin ni transmetin. Barrejar-se amb les gents és sinònim de eser gairebé invisible o mimetitzar-se amb ells, solament així es mostren tal qual i accepten el nostre somriure d’agraïment. Massa sovint el turista fotogràfic s’ alça de forma altiva devant un mòn que mereix un respecte. Viure i deixar viure. Del meu bloc de notes.

Si llegim mirades.

13094287_10210100417606791_4235450465008440642_n

Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

No crec que sigui un delicte!

El ojo del artista!.

El ojo del artista.

El otro día, en la Rambla, por Sant Jordi, tuve ocasión de firmar un libro al hombre que se ve en la foto, Joan Safont, un fotógrafo de Mataró. Además, había quedado con él en que próximamente iría a su ciudad a una xerrada de esas que tan gratas suelen ser. Lo que no suponía entonces es que Joan haría de aquel encuentro casi fortuito, impregnado de mutua simpatía, una obra de arte, una filigrana, titulada l’homme que entén als catalans , una mezcla extraordinaria de texto e imagen que me ha dejado literalmente patidifuso, sin saber casi qué decir fuera de agradecérselo efusivamente. Las fotos son extraordinarias, son retratos hechos con un ojo de águila espiritual. No exagero si digo que Safont me ha descubierto a mí mismo. Y en cuanto al texto, me quito el sombrero que, en mi caso es literal porque suelo llevarlo y no acostumbro a quitármelo. Si mis pobres escritos producen el efecto que Joan describe, ¿qué más puede demanar un lletraferit?
Estic aclaparat i molt orgullós. Moltes gràcies Joan. Ens veiem a Mataró.
 

“La gota malaia”.

1a1e7-a

Ramon Cotarelo en el seu caminar per les terres de conquesta desembarca a Catalunya i allibera la “gota malaia” que perfora el seu llenguatge sorneguer accentuant quan cal i utilitzant adjectius que lluny de disfressar la realitat, deixen nues  les vergonyes d’un govern poc avesat a sentir veritats i que es mostra ofès en lloc d’acceptar-les.

11942172_10208214097689972_1978546949323673918_o

Palinuro sap que els qui l’escoltem i llegim diàriament no combreguem amb els misteris de la Indivisible Grande i … Liebre !.

cota1

 

Llegir el seu blog al matí, és en termes físics – fer massa i descarregar les energies negatives.Bé, com tocar de peus a terra!
No tenir empatia amb en Ramon Cotarelo és simptomàtic. Podem estudiar-ne la síndrome pero en la malaltia que ens ocupa te difícil tractament i més si el malat no vol curar.
Estem davant un grup teatral on el director no llegeix el guió i els actors viuen en una babel no idiomàtic més aviat idiot– tàctic.
Gràcies Ramon, per les teves paraules.

http://cotarelo.blogspot.com.es/2016/05/el-ojo-del-artista.html

11053668_10208243889634752_8343729284238986760_o-1

_34A6316

L’apropament en vers el text.

 

Sant Jordi 2016.L’arma secreta.

Sant Jordi 2016. contrastos.

Una diada que el poble ha fet seva. Esperit cultural reivindicatiu en ordre. La cultura i el llibre com a arma. Vet aquí quin poder!. L’escalfret d’un poble que es veu obligat des de fa anys a mantenir la flama encesa com calgui. Eren temps on anàvem a Prades de Conflent a la universitat d’estiu que perdura com a símbol. Les entitats culturals , excursionistes i musicals han fet palesa la seva importància cabdal per custodiar el nostre tresor més preuat per què l’espoli d’un règim opressor no el pogués fer bocins. Encara ara grups com PP i Ciutadans breguen per desmantellar estructures que segueixin la seva tasca de guerrillers actius envers no el passat si no del present que pot ser el futur del nostre país i dels nostres fills.
Com a comunicador i com a fotògraf m agrada sortir al carrer i testimoniar cada instant.


L’home que entén als catalans.

L’home que entén als catalans.

Cotarelo és un nacionalista espanyol amb principis incompresos pels qui consideren nacionalistes a l’altres … Als bascos, als catalans i que la seva miopia política els porta poc més d’un mil·límetre del seu nas. Hereus del franquisme imposen a tots el que volen escollir com i on viure la llei del imperio. Incapaços d’entendre el concepte nacionalista.

by-sa copia.

Escoltar a Ramon Cotarelo és encara millor que llegir-lo perquè dibuixa amb la mirada i accentua amb el somriure cada frase. És un gran comunicador amb el qual mantinc un contacte ciber-epistolar i que aquesta setmana he pogut saludar personalment i fer-ne el retrat.

 Ramon Cotarelo allibera les seves conviccions i transmet contundentment pensaments.

Segueixo atentament la seva obra i els seus escrits com a referent. L’estudi de l’aferrissament per tot el que és nostre i per què sempre m’he sentit considerat tractat pels qui ens han manat d’ençà que tinc ús de raó com un poble que forma part d’una conquista i sobre el que matenen “el dret a cuixa”. Pertanyo a una generació postguerra amb un pare que se sentia orgullós d’en els seus temps de servei tenir com a feina netejar les sabates a Manuel Azaña a la Torre Salvans a Matadepera prop de Terrassa l any 1936.

 

  • Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. El seu currículum acadèmic, així com una relació dels seus articles en revistes acadèmiques, ponències en congressos, pròlegs es troba a la seva pàgina web de l’ UNED .
  • Al llarg de la seva vida acadèmica ha seguit diverses línies d’investigació preferents a les quals ha fet diferents aportacions.
  •  La seva obra Els partits polítics (Madrid: Sistema, diversos anys) va ser llibre de text a les Facultats de Ciències Política. En aquest terreny de textos i manuals, també va aportar una Teoria de l’Estat i Sistemes polítics (escrit amb Andrés de Blas, Madrid: UNED, 196) i unaIntroducció a la Ciència Política (coeditat amb Juan Luis Paniagua Soto, Madrid: UNED, 1987 ).
  • També s’ha orientat al cultiu de la teoria i la pràctica de l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el procés polític, singularment internet i la seva importància en el sorgiment d’un camp nou d’acció política definit com Ciberpolítica.Són nombroses les seves publicacions en aquest camp i no només publicacions. 
  • Cotarelo és també un ciberactivista, autor d’un bloc,Palinuro , molt conegut, amb una mitjana de 3.000 visites úniques diàries. Igualment compta amb una forta presència a les xarxes socials, amb més de 20.000 seguidors a Twitter .

 

 Palinuro és la renovació constant del llenguatge calidoscòpic on la realitat del poble i qui els mana s’emmiralla. Els meus matins els comparteixo amb la lectura dels seus articles tot redibuixant fesomies i gestos d’uns mims interpretats pels titelles del govern.

Tenim pendent una xerrada amb aquest personatge carismàtic i d’un llarg i atapeït contingut polític que és desencadenant i revulsiu per les institucions que no tenen ni han tingut mai cap interès que no sigui crematístic pel nostre país.

 

Licencia Creative Commons
Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional.