JOAN SAFONT PHOTOGRAPHY

Tota la vida dedicada al'imàtge.

JOAN SAFONT  PHOTOGRAPHY

Dones fotógrafs. Mireia Canicio Ena.

Dones fotógrafs. Mireia Canicio Ena.

DONES FOTÓGRAFS.MIREIA CANICIO ENA.DONES FOTÓGRAFS. MIREIA CANICIO ENA.

Molts dels qui ens hem apropat al Delta de L’Ebre motivats pel impacte visual en imatges fotogràfiques ho hem fet de la mà d’una fotògraf amb l autoritat que li dóna possiblement ser qui ha passat més hores siguin nocturnes o diürnes documentant de forma continuada durant més de dues dècades els diversos indrets de la terra que la va veure néixer.

12439002_10206456883756202_352259886323675422_n

Amb orígens i vincles molt arrelats al desenvolupament de les Terres de L’Ebre, els seus avantpassats varen escriure pàgines il·lustres que encara actualment es poden comprovar en el fons museístic de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Malgrat creixer en estànces modernistes a casa dels avis a Vila Alicia “a Tortosa construïda per l’arquitecte Pau Monguió i Segura , la seva formació autodidàctica la porta a concebre una fotografia lliure, moderna i senzillament minimalista que li ha estat reconeguda en innumerables premis i mencions on sempre ha destacat l’originalitat i l’equilibri.

10001207_10203802870852058_1436609545_o

La seva passió pel color i la força compositiva i una recerca constant són el segell característic de Mireia Canicio Ena , un segell del qual han gaudit i recreat molts altres fotògrafs deltaics. A peu, amb bicicleta o amb cotxe la seva traça pels camins d’aquest paradís ha creat addicció. Mireia es va convertir en la fotògraf popular que posava permanentment El Delta en primer pla a les notícies de Tv3.

DSC_2877..........

DSC_2847_902,,

Escriure l’història d’un país i la seva gent amb imatges, documenta el record i posiciona l’actiu d’un poble amb orígens que lluita per la permanència i que ha estat considerat Espai protegit. La fotografia documental a Les Terres de L’Ebre, Mireia Canicio Ena, les escriu amb majúscules.

1415094752-1

1415093582-1
Ambaixadora del Delta. Durant molts anys Mireia ha estat una finestra oberta on tot hom podia veure al moment la realitat en imatges del seu país. També és habitual que en restaurants, bars i sales d’exposicions locals les seves fotos donin color.!. Mireia avui he vist la teva foto a TV3!.Aquest és gairebé la salutació habitual de la gent de la Ràpita !.

Video sobre el Delta.

roques-copia

Mireia però amplia el seu àmbit i potencia la seva creativitat en altres contrades. Viatja i aprofundeix en temàtiques diferents. Les aus en migració a Gallocanta, Camarga a la Provença on aprofita per fer un reportatge sobre els camps de lavanda i la seva gent.
País Basc en un recull sobre el Baztan.Bretanya, Normandia, Llenguadoc i Rosselló….

12792166_10209396662813361_7189445989468736502_o

mmi

sequoia

lavanda

terrasa

1531826_10205493776443641_4998521652046295525_o

dsc_4491
mireurbasa2

mi2
Sovint la podem trobar en parcs naturals com Aiguamolls de l Empordà, Els Ports, Flix, Pont du Gau, Aigüestortes, Mont Perdut, Montseny, Guilleries, Collsacabra, Cap de Creus…

bann3

Un punt de vista diferent el la fotografia urbana i de moments cabdals impulsa a Mireia Canicioa moure’s i a aconseguir un tractament diferent en cada una de les seves imatges. El moviment com a bateg del cor de les grans orbes i dels sentiments dels qui hi viuen.
Deixa anar la imaginació i s’autoimposa criteris plàstics i comunicadors.

_DSC3774_4296

mire11

18

Mireia viatja, coneix altres vessants fotogràfiques i creix en la seva capacitat descriptiva 13667739_10207936699550672_8864106815367281712_o

11834798_10205410187069439_6045980601224806287_o11816200_10205387647305959_8303342634323709967_o

Mireia treballa la llum i l’aplica a altres activitats com la gastronomia i és capbussa en l’ofici de home-economist  on l’estilisme és cabdal.

12548903_10209669328629836_7262597291462938145_n

mg_6651

mg_6976z

img_8258

Ens trobem doncs amb un model de fotògraf molt peculiar, que s’ha forjat en la pràctica i en l’amor a la natura. L’honestedat com a línia mestre i un grau d’autoexigència superlatiu la porten a millorar-se dia a dia.

_34a3609
Cordial, activa, moguda, inquieta i predisposada en col·laborar amb tot-hom i en tots els àmbits!.

13938498_10210917568315048_7681297931639196880_n

El retrat i las sevas cognotacións més íntimes es manifestan en las sevas fotos.

10304777_10202685408391675_2666315565159163593_n

10433843_10203771956994711_1137346472419819741_n

10450084_10202685388631181_9124774178497879766_o

10947222_10204228081597541_5717859834045757376_n

Hom imagina la fotògrafa del Delta com un “tot terreny”. Res més diferent, és capaç d’enfangar-se en els camps d’arròs sense perdre el toc femení que la caracteritza. En l’estudi de la història de la imatge li agrada interpretar el paper de cada època alhora que és feliç utilitzant les eines que han dibuixat la fesomia de la fotografia.

anunci

retina1

image

10712935_10203584095418289_5774630121534219150_n

Un currículum apretat on mostra la seva trajectoria

  •  -Finalista Concurso de Fotografía Terres de l’Ebre 2006
  • -Colaboraciones a Montflorit Edicions Literàries con ilustraciones gràficas, dibujos y fotografias.
  • -Colaboración fotográfica en montajes escolares para la concienciación del reciclaje.
  • -Finalista de Concurso Fotografía Delta de l’Ebre 2007
  • -1º Premi Nacional de Fotografía Photonatura 08 “ El color y el Medio Ambiente” Consellería de Medio Ambiente de Castellón
  • -Finalista Concurso paisajístico Delta de l’Ebre 2008
  • -Exposición  colectiva “Llums del Delta de l’Ebre” asociación Tornai
  • -1º Premio  Internacional de Fotografía de las Areas litorales i zonas húmedas del Mediterraneo, Apartado Flora, Generalitat de Catalunya i Parc Natural del Delta de l’Ebre .
  • -Exposición “Llums Ebrenques” Sala Ego
  •  -Publicación de un articulo sobre el Delta de l’Ebre en “Miradas de España”  de la Càmara de Comercio Hispano-Japonesa.
  • -1º Premio “Espai Terra” fotografia
  • -Colectiva Fira Art 09 Sant Carles de la Ràpita
  • -1º Premi Internacional de fotografía Tivenys 09
  • -Exposición Caixa Tarragona Amposta -Exposición colectiva asociación Tornai
  • -Exposición permanente y rotativa en “Marina Sant Carles “
  • -Exposición en Hotel Corona de Tortosa “LLums i colors Ebrencs”
  • -Exposición en Hotel dels Ports, Mont Caro –
  • -Exposición colectiva Colegio de Arquitectos de Tortosa “La bellesa de les Terres de l’Ebre” 2010
  • – Exposicion Tornai” Colores del Delta” ( colectiva) 2010
  • -Exposición permanente en Sant Carles Marina  Sant Carles de la Rápita2010-2011
  • -Exposición permanente “llums Ebrenques”en Marisc Mediterrani  Tortosa 2011
  • -Exposición “Siluetas” sala Ego Sant Carles de la Rápita 2011
  • -Finalista concurso paisajístico de les Terres de l’Ebre 2011
  • -Exposición colectiva “Miradas de Tarragona” 2011
  • -Exposición “Colors i llums” Hotel Corona Tortosa 2011
  • -Exposicion “Colors i llums” ambients quinzena artistica 2011
  • -Exposicion “la magia de la llum” sala ART D’Autor 2011
  • -Premio FOTORUTA.com
  • -Exposición “La puresa del Delta” gener 2012 Cafeteria del Barri
  • -Exposicion colectiva EXPOART 2012 SAnt Carles de la Rapita
  • -1º premio fotografia TERRES DE L’EBRE 2012
  • -1º Premio fotografia  Terres de l’Ebre 2013
  • -Colectiva MINIMALISME ATF
  • -Finalista concurso fotografía “Con las manos en la mesa” Urbanico2014
  • -Colectiva “Fotografes pioneres en Catalunya” Amposta 2015
  • -Colectiva “Seny i Rauxa” Mataró 2015

Cocinar la luz.

norway

La luz como transmisor de conceptos, volúmenes y sensaciones, conductor del color,es moldeable y se deja querer.  Al coquetear con la luz el fotógrafo vibra y se funde en un todo técnico/creativo que adquiere virtuosismo cuando enfatiza los acentos luminosos cual composición musical hallando paz en las sombras y respuestas miméticas en los reflejos. A menudo me sorprendo hablándole al más simple reflector o sonriendo cuando cristalizo mi sueño inicial en una realidad hoy ya digital.ct02

Amando la luz aprecias sus virtudes y aprendes a valorarlas por sus múltiples peculiaridades, aprendes a medirlas de forma cuantitativa pero también cualitativa. Amar la luz como a una bella dama requiere tratarla en un mágico tuteo en la más intima solitud.

pastagourmet

En los primeros escarceos el fotógrafo suele lanzarse utilizando varias fuentes de luz a la vez siendo infiel a su primer amor y repartiendo emociones sombras y resultados que se funden entre ellos enmascarando la realidad. Será más tarde cuando al simplificar el modelo empleado descubrimos la gran verdad que nos revela la iluminación heredada de la luz solar, una sola luz una sola dirección de las sombras. Trabajar con luz solar es realmente espectacular si se conocen sus inmensas posibilidades, estudiando su ciclo, recreándose en los matices que minuto a minuto cambian su aspecto observaremos como el entorno se envuelve de la magia del color y sus inacabables tonalidades cromáticas y los relieves en constante movimiento.escala-temperatura-color

Tomarle la temperatura a la luz es la mejor forma de comprender una de sus constantes que pueden alterarse y por lo tanto modificarse según sea nuestro propósito; respetar  o alterar la realidad. En la fotografía digital nada más sencillo pero también puede crear un mal hábito para conseguir imágenes que huyen de la realidad falseando su aspecto derivándole a un universo cromático a menudo increíble.carta_colorchecker_grey_scaleITMGOCITVWIndispensable para una lectura correcta de esta temperatura  es la utilización de una carta de grises o blancos para recoger una muestra de lo que vamos a denominarbalance de blancos que valorará de forma cuantitativa en grados K. Kelvin las desviaciones de color sobre el patrón genérico y que será el resultado del momento horario y situación de la toma dando un dato fiel para valorar la luz de forma cualitativa.

cal

La fotometría de precisión amplia las posibilidades de medición a limites insospechados, las escalas se dividen.. los ceros son absolutos. Aquí es donde el fotógrafo exprime todo su saber y su grado de auto exigencia debe ser proporcional a los requerimientos de cada fotografía.

inou2

En este nuevo tuteo con la luz es cuando la medida cuantitativa toma su protagonismo. Promediada, puntual, central….nos ayudarán a precisar nuestra área de valoración pero, mucho más nuestro criterio en cuanto a escoger sobre si hacerlo sobre la luz incidente o la luz reflejada. Este concepto tratado de forma sutil por muchos fotógrafos es realmente el que más marcará la diferencia entre un antes y un después en la medición de la luz.

_MG_6651

El fotógrafo toma la decisión sin dejar en manos de automatismos el resultado, consiguiendo con ello un alto grado de control sobre altas luces y valoración tonal de las sombras intermedias, que suavizará o enfatizará con pantallas reflectoras de distinto acabado modificando no tan sólo la fórmula cuantitativa si no a la vez la cualitativa.

En los reflectores apreciaremos sus virtudes de suavizar la luz rebotada según sea su superficie y o a su vez la intensidad en grados K. este factor establece el primer eslabón en el trabajo con luz natural sin la adicción de otros tipos de luz artificiales, sean continuos o de flash. Aunque son compatibles para su uso simultáneo.En cuanto a utilización de luz artificial en exteriores deberán contemplarse varias opciones.Luz continua, con corrección de color o flash sin corrección ( el flash tiene la misma temperatura que la luz solar). Bajo mi punto de vista personal prefiero la utilización de pantallas reflectoras por su naturalidad, pero no huyo del huso del flash ya que permite un control total mediante la sub exposición y las inmensas posibilidades de control remoto para dominar varias unidades a la vez.

pecato1

En interiores. Siempre deberemos preguntarnos si deseamos mantenernos fieles a la iluminación propia o queremos modificarla. En arquitectura e interiorismo lo correcto sería no modificar en absoluto la temperatura de la luz existente o simplemente filtrar los excesos en los contrastes manteniendo los criterios existentes.

El uso del termocolorímetro puede agilizar nuestra labor de filtrado para subsanar deficiencias. En la fotografía analógica sólo podíamos utilizar películas calibradas paraluz artificial y filtros correctores. Hoy día solamente con balances de blanco correctos encontramos la solución.Es conveniente utilizar el ISO más conveniente para obtener un ratio de color lo más cercano a lo que perciben nuestros ojos.

cuina1

En el estudio prefiero el uso del flash a la luz continua por su rapidez, por menor consumo y por la calor que desprenden. En mi estudio suelo utilizar distintos sistemas de flash según sea el tipo de trabajo. Grandes generadores que pueden alimentar a varias unidades de forma simétrica o asimétrica con una potencia de 4000 wts. Cabezales congenerador incorporado con potencias que oscilan  de 400 a 1200wts y unidades específicas para retro proyección o proyección con lentes para efectos concentrados. Un equipo de flash de alta velocidad con tres unidades sincronizadas para trabajos especificos que no nos permiten los grandes por su sincronización más lenta.images-9

A todos ellos a los cuales me he referido por su potencia y velocidad les podemos vestir según sea su cometido. Para ello conos reflectores de distinto diámetro, apertura y acabado para optimizar la cualidad de nuestra luz y asimismo cajas de luz y paraguasdifusores de gran tamaño para conseguir efecto ventana o softh con la máxima calidad en toda su superficie. images5images8

Cada elemento lleva su propia protección o aleta cortaflujo para controlar los contraluces o rebotes indeseados, asimismo los snoots , spots o concentradores pueden utilizar opcionalmente rejillas a forma de nido de abejas para polarizar el flujo de luz reduciendo así sombras incoherentes.  También la luz fría ha irrumpido en nuestro trabajo de estudio que hemos incorporado para gestionar algunos temas específicos que nos permiten largas exposiciones. La iluminación por léds no me atrae excesivamente por su particular calidad i exceso de brillantez.

IMG_8258

camara

 

                              Dos Estrellas Michelín han confiado en INOUT/PHOTO. 

eleccic3b3n.jpg

Segundo premio VITORIA GASTEIZ

 

                   Cocinar la luz requiere amarla y dejarse seducir. A menudo es soñar .

Una mirada profesional.

Creer en el trabajo en equipo es apostar por el potencial de cada uno de los que conviven en nuestro proyecto diario. No en vano el equilibrio se produce al contrastar criterios.

Durante años he podido confiar en profesionales de los que intenté aprender y así sumar activos en tecnología y creatividad. De los propios clientes, de los diseñadores, de los redactores, creativos y estilistas. Cada individualidad y cada estilo se solapa y crea sinergías positivas para proyectar el futuro.

cast

Nuestra estrecha colaboración con las mejores agencia internacionales posibilita trabajar con modelos de fama renombrada y radiante actualidad.

flou2

Peluquería , maquillaje y estilismo si el proyecto lo requiere son fundamentales .

f08b1

maq

f08ascan-8

eliss2-1

La edición y retoque se realiza en nuestro estudio, entregando los proyectos y art final para el servicio de postproducción.

guimagebank

f0331

f0341

f0351

f0361

Para ampliar nuestro servicio recientemente hemos dotado a nuestro estudio de iluminación de alta tecnología i equipos fotográficos de última generación.

elly

Vosaltres sou els diferents..

Siria. Damasc … Un matí pels carrers de la ciutat que ara es en plena guerra .s .. Vosaltres sou els diferents….sembla voler dir-nos en aquest gest avui tan normalitzat.. Varem intercanviar un somriure.. i l’ adreça de correu electrónic.

( Aquesta imàtge hem fà reflexionar sobre qui encara malgrat no porti vel ni l’ accepti …. no hi veu mes enllà del seu propi nàs.).

La ceguera pitxor es la de l’ odi i l’ intolerància i afecta totes les races incloent la nostre.

Detalls del món.. agost 2009. Del meu bloc de notes13133353_10210108149840092_8761409826441434680_n

Quan la llum és la tinta que escriu el missatge

Quan la llum és la tinta que escriu el missatge , els seus valors qualitatius imperen sobre els quantitatius i el relleu pren protagonisme. Narrar amb imatges és un privilegi d’els qui s’han format en la lectura de les ombres i les penombres.

Cuando la luz es la tinta que escribe el mensaje , sus valores cualitativos imperan sobre los cuantitativos y el relieve toma protagonismo. Narrar con imágenes es un privilegio de quienes se han formado en la lectura de las sombras y las penumbras.13177557_10210082172510675_8748254241023760415_n

Viure i deixar viure.

13138861_10210095162755423_698257889846550207_n

Matinant en el souc pots observar… Possiblement abans que el murmuri prengui possessió de l’espai i la calor potenciï les olors el viatger pot captar escenes i mirades senzilles. Deixant-te bressolar per les llums filtrades pels sostres de canya , que composen una autèntica música d’ombres, descobreixes una altra dimensió gairebé poètica del retrat. En cada tret intento arrencar un tros d’història. De nou un te assegut en la cantonada, una ullada al diari i seguim les meves càmeres i jo el laberint de la vida.

A les aules solem parlar més de sentiments que de tècnica … aquesta se sol adquirir amb el temps, l’actitud ens condueix al resultat. Mai he vist un prepotent aconseguir retrats que commoguin ni transmetin. Barrejar-se amb les gents és sinònim de eser gairebé invisible o mimetitzar-se amb ells, solament així es mostren tal qual i accepten el nostre somriure d’agraïment. Massa sovint el turista fotogràfic s’ alça de forma altiva devant un mòn que mereix un respecte. Viure i deixar viure. Del meu bloc de notes.

Si llegim mirades.

13094287_10210100417606791_4235450465008440642_n

Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

No crec que sigui un delicte!

El ojo del artista!.

El ojo del artista.

El otro día, en la Rambla, por Sant Jordi, tuve ocasión de firmar un libro al hombre que se ve en la foto, Joan Safont, un fotógrafo de Mataró. Además, había quedado con él en que próximamente iría a su ciudad a una xerrada de esas que tan gratas suelen ser. Lo que no suponía entonces es que Joan haría de aquel encuentro casi fortuito, impregnado de mutua simpatía, una obra de arte, una filigrana, titulada l’homme que entén als catalans , una mezcla extraordinaria de texto e imagen que me ha dejado literalmente patidifuso, sin saber casi qué decir fuera de agradecérselo efusivamente. Las fotos son extraordinarias, son retratos hechos con un ojo de águila espiritual. No exagero si digo que Safont me ha descubierto a mí mismo. Y en cuanto al texto, me quito el sombrero que, en mi caso es literal porque suelo llevarlo y no acostumbro a quitármelo. Si mis pobres escritos producen el efecto que Joan describe, ¿qué más puede demanar un lletraferit?
Estic aclaparat i molt orgullós. Moltes gràcies Joan. Ens veiem a Mataró.
 

“La gota malaia”.

1a1e7-a

Ramon Cotarelo en el seu caminar per les terres de conquesta desembarca a Catalunya i allibera la “gota malaia” que perfora el seu llenguatge sorneguer accentuant quan cal i utilitzant adjectius que lluny de disfressar la realitat, deixen nues  les vergonyes d’un govern poc avesat a sentir veritats i que es mostra ofès en lloc d’acceptar-les.

11942172_10208214097689972_1978546949323673918_o

Palinuro sap que els qui l’escoltem i llegim diàriament no combreguem amb els misteris de la Indivisible Grande i … Liebre !.

cota1

 

Llegir el seu blog al matí, és en termes físics – fer massa i descarregar les energies negatives.Bé, com tocar de peus a terra!
No tenir empatia amb en Ramon Cotarelo és simptomàtic. Podem estudiar-ne la síndrome pero en la malaltia que ens ocupa te difícil tractament i més si el malat no vol curar.
Estem davant un grup teatral on el director no llegeix el guió i els actors viuen en una babel no idiomàtic més aviat idiot– tàctic.
Gràcies Ramon, per les teves paraules.

http://cotarelo.blogspot.com.es/2016/05/el-ojo-del-artista.html

11053668_10208243889634752_8343729284238986760_o-1

_34A6316

L’apropament en vers el text.

 

Sant Jordi 2016.L’arma secreta.

Sant Jordi 2016. contrastos.

Una diada que el poble ha fet seva. Esperit cultural reivindicatiu en ordre. La cultura i el llibre com a arma. Vet aquí quin poder!. L’escalfret d’un poble que es veu obligat des de fa anys a mantenir la flama encesa com calgui. Eren temps on anàvem a Prades de Conflent a la universitat d’estiu que perdura com a símbol. Les entitats culturals , excursionistes i musicals han fet palesa la seva importància cabdal per custodiar el nostre tresor més preuat per què l’espoli d’un règim opressor no el pogués fer bocins. Encara ara grups com PP i Ciutadans breguen per desmantellar estructures que segueixin la seva tasca de guerrillers actius envers no el passat si no del present que pot ser el futur del nostre país i dels nostres fills.
Com a comunicador i com a fotògraf m agrada sortir al carrer i testimoniar cada instant.