Ho hem escrit en les llums.He tornat a viure, he tornat a riure en el món de les llums. De vegades, no sempre el meu mar s’esvalota i sembla engolir els misteris i sentiments…. en el seu anar i venir apareixen i esvaeixen multitud de somnis … Records. Amb tu he apres a mirar , a entendre el que sovint la natura ens mostra en el mar, el teu mar més quiet més planer més tancat i en aquest enterbolit pel llevant en cerco la força que l’empeny i en la salabror assaboreixo uns petons. Caminar plegats és aprendre a valorar el que tenim i somniar en un projecte de futur en què cada un té un paper. He tornat a viure, he tornat a riure. En cada fotografia d’un instant fugaç, queda fixo el record del teu somriure infantil quasi per estrenar. Sovint els fotògrafs tenim un punt de rauxa que ens fa sentir diferents veiem l‘ abans i el després de la mirada i somniem…Gràcies per ajudar-me a somniar.
He vuelto a vivir, he vuelto a sonreir en el mundo de las luces. Sólo a veces mi mar se alborota y parece tragar los misterios y sentimientos…. en su ir y venir aparecen y desvanecen multitud de sueños … Recuerdos.
Contigo he aprendido a mirar , a entender lol que a menudo la naturaleza nos muestra en el mar. Tu mar es más quieto más cercano, hoy se muestra enturbiado por el levante y en el busco la fuerza que lo empuja y en el olor a sal saboreo unos besos.
Andar juntos es aprender a valorar lo que tenemos y soñar en un proyecto de futuro en que cada uno tiene un papel. Hoy he vuelto a vivir, he retomado la sonrisa. En cada fotografía de un instante fugaz, queda fijo el recuerdo de tu sonrisa infantil casi por estrenar. A menudo los fotógrafos tenemos un punto de arrebato que nos hace sentir diferentes en que como privilegio , vemos el antes y el después de la mirada y soñamos…Gracias para ayudarme a soñar.
Si la vida va sorgir en el mar, en el mar ha de perdurar…en el nostre mar interior.