Posant ordre als sentiments he retrobat traces d’uns primers passos, records d’infància impregnats de nostàlgia. Forjat en el més profund respecte al país on vaig néixer i amb escenari la postguerra on les entitats excursionistes i corals mantenien la flama encesa, atiada massa sovint per imposicións més militaristes que polítiques i beneïdes pels estols eclesiàstics engreixats per la mateixa maquina.
A l’estiu acudíem a Prades de Conflent on poc apoc vaig descobrir l’ofici d’ escoltar. “Veritable eina per omplir el Rebost de la Memòria.Escoltar es lliure!. Això deia el meu pare quan de matinada i en família i fent un cercle al voltant del braser intentàvem sentir “La Pirenaica” amb un tosc receptor de ràdio amb e volum baix per no ser descoberts pels veïns. Recordo encara la seva mirada perduda enterbolida pel fum dels cigars i el llast de set anys perduts miserablement uniformat verd caqui.
Els diumenges si podíem anàvem al cine on projectaven dues pel·lícules i l’inefable ” NODO” on amb un ranci espanyol, caspós ens mostraven el dictador pescant tonyines i caçant cérvols , clar presagi de què més tard va fer el seu successor amb els elefants.
Era l’hora d’ aixecar-nos , guillar i escampar la boira .
Com deies Pare…. ! Escoltar es lliure!.
Ara tinc més de seixanta anys i comprovo que tot segueix igual, que impossen medalles postumes als qui varen bombardejar Guernica , que manen els fills dels qui varen ordenar els darrers afusellaments …. La mateixa caspa, la mateixa olor de ranci el mateix missatge de la por conduïda pel odi i l’impotència ….
Amics jo us convido a guillar!. a escampar la boira … Ara fàn “EL NODO “.PROU.
Un camí molt llarg on hem passat molts amb il·lusions i decepcions.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha fet aquest diumenge una crida a la unitat dels partits polítics per garantir la celebració de la consulta del 9 de novembre. Des del Poblenou del Delta (Montsià), on s’han pintat de groc més d’una setantena de cases .
Avui día es diu nou, I com nosaltres volem fer un país nou, més solidari, més alegre, feliç i just, i un poble que es diu nou ens ha semblat adient per fer campanya cap a un país nou.També Lluís Llach ha valorat el protagonisme del poble en aquest procés. la ciutadania d’adoptar un paper “protagonista” en el procés. .
Forcadell també ha criticat l’immobilisme del president Rajoy i que no escolti el poble de Catalunya. La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha criticat que les institucions espanyoles neguin el dret a votar dels catalans.
UNA CARTA AL PRESIDENT!.
Com a observador de la vida, com a narrador de vivències, com a fotògraf que vol il·lustrar el testimoniatge de cada minut viscut, intento ser precís, planer, fàcil de comprendre i si és possible discret. Conscient que les meves arrels i formació han estat forjades en un país on hem viscut malauradament sotmesos i que va sent hora d’alliberar sentiments tot oblidant rancúnies.
Volia fer un retrat del President a soles sense públic, volia mirar-li als ulls directe sense entrebancs. Neguitós però decidit li-ho vaig proposar per escrit.
Dia a dia seguia el seu discurs, la seva expressió, la seva mirada, el gest. La imatge que jo tenia en la memòria, la seva veu i l’encaix en un espai sever, auster, captivava. Hereu d’altres formes i amb un llegat respectable de tradicions m’imposava i més en un moment tan cabdal.
En rebre la confirmació des de Presidència i més de poder fer-ho a soles vaig tenir dues sensacions contraposades. La que produeix el respecte i la d’obtenir quasi un premi a la meva tossuderia. Del resum sols en vaig fer un pensament. Era cosa de fer-ho amb discreció, naturalitat i el més ràpid possible per no excedir-me en quelcom que hem posaven en safata.
Com a fotògraf, com a professor de fotografia documentalista, però en primer lloc com a català que estima i valora les arrels del nostre país estic orgullós d‘ haver compartit vint minuts de màgia amb el President de Catalunya per fer-li un retrat.Posar-hi data i lloc era clau… El 9N una fita històrica… dia de nervis, de pressió, de festa per uns i de molt treballar per altres.
Possiblement la fotografia era d’un home enganxat al telefono… Vàrem fer unes quantes imatges però no les que jo havia somniat. I va caldre una segona oportunitat que no es va fer esperar.
El Molt Honorable President ens rebia al seu despatx oferint-nos escollir el marc per la sessió. No volíem fer-nos pesats i vàrem triar l’entrada del pati dels tarongers.
La Mireia i jo vàrem viure la jornada des de l’epicentre del sisme. Testimoniar l’emoció del qui ha acceptat assumir-ne la responsabilitat, també ens va fer sentir que amb la càmera escrivíem un instant importantíssim de la història del nostre país. Vàrem veure la serenor en els seus ulls i el trem en pas ferm just el dia en què tot podia fer canviar el destí i les il·lusions de milers de catalan que han canalitzat la seva força a través dels voluntaris.
Hem iniciat un camí.
Com a testimoni de la realitat, com a fotògraf voldria no decantar la balança, En política com en la vida cal diferenciar el que ens és proper…. unes municipals… al que és de tots unes generals on la persona propera perd pes específic envoltat de circumstàncies , pactes i altres. Tinc amics en diferents partits, com tot-hom, He apostat sense embuts per la labor seva , però ara tinc clar que els que sumen són els que compten i “els que es resten”, que s’ho facin mirar.
Avui vull mostrar les mirades d’un poble que surt al carrer en concòrdia, que vol un canvi de debò i que li costa entendre com les pors del passat i les mateixes estratègies poden conviure amb la llibertat d’expressió escapçada per emmordassar els sentiments i el pervenir d’un poble que fart de caminar enrere vol deslliurar-se d‘ aquest llast. He vist la gent riure, he vist la gent plorar tant de somniar com de rabia . També he vist l’odi en els que veuen com se’ls escapa el que han conquerit i malmès .
En acabar l’acte i en to quasi festiu hom recull els pensaments i contrasta sentiments. No ha estat més que començar cal anar endavant. Els professionals que com jo som testimonis que no còmplices en la majoria dels casos, ! Només faltaria!, seguirem els esdeveniments amb la creença de què és possible un SÍ. Al món en un instant coneix la notícia i ens sentim orgullosos de fer-ho possible.
JOAN SAFONT PHOTOGRAPHY 
Moltes gràcies Mireia i Joan per les vostres fotos.
Aqui començava el camí cap a la llibertat i avui ja estem una mica mes aprop , el nostre poble ha donat la confiança i el vot a Junts pel Sí , som la majoria que hem desitjat aquest moment i amb el President Mas al devant , ens en sortirem segur . Es un home ferm, amb les idees molt clares i no claudicarà per molt difícil que li posin , ja ens ho ha demostrat .JO US DONO SUPORT PRESIDENT !!!!
i M’AUTOINCULPO ,TAMBÉ VAIG VOTAR EL 9N .
Visca Catalunya Lliure !!!!
Gràcies Dolors!. el país no s’atura.